Necrològiques

En record d’en Josep Taberner Casas

En aquesta vida mai et pares a pensar que el càncer qualsevol dia pot tocar a la porta de casa teva.

Quan hi entra, tot canvia en un instant...

L’únic que no va canviar mai és la unió que sempre hem tingut a casa i gràcies a això hem lluitat tots junts fins l’últim moment i em reconforta saber que mai t’has sentit sol en aquest camí.

Els que em coneixeu des de ben petita, sabeu com n’era d’important per a mi el meu pare.

Ha estat la bondat en persona. Els que heu tingut la sort de coneixe’l no en tindreu cap dubte. Sempre oferint el seu suport i protecció als altres, les seves llargues converses i els seus savis consells.

No hi havia ningú més emprenedor que ell.

Un gran amic dels seus amics.

Va ser un fill excel·lent dels nostres avis.

Un deu com a espòs de la nostra mare.

Tant la meva germana com jo sabem que no podríem haver tingut un millor pare.

I amb el temps, papa, et vas convertir en un pare per al meu home.

I ara, per als meus fills, has sigut més que un avi.

L’avi Josep que ens donava la mà a tots per no caure mai.

M’entristeix que no sentin més la calor que els donaves. Tant de bo els haguessis pogut veure créixer quinze o vint anys més, però em consola i m’omple de satisfacció que en els teus últims anys de vida t’hagi fet avi dels teus estimats nets.

Ens deixes un record molt dolç a cadascú de nosaltres.

Diuen que un “adeu” d’aquesta manera el vas assimilant durant el llarg trajecte de lluita, però el cas és que jo encara m’haig de fer a la idea que no et veuré més per casa.

No has guanyat aquesta batalla, no perquè tu no hagis volgut, sinó perquè el cos ha dit prou.

Tu has estat un lluitador admirable fins l’últim moment, papa.

No he conegut cap persona més forta que tu i amb aquesta contínua valentia que et feia destacar.

Has deixat una immensa petjada allà on has estat i, com a filla, és un orgull.

Ara, brilla per nosaltres, brilla tant que quan mirem al cel puguem veure’t sempre.

No és un comiat, pare, és un a reveure, una abraçada amb el cor.

T’estimem.

* De part de la teva dona, Conxita; les teves filles, Marta i Mònica; els teus nets, Júlia i Jordi, i el teu gendre, Dani.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia