Necrològiques

Harry Sparnaay

Clarinetista internacional establert a Lloret

A Lloret viuen personatges de gran relleu que, sovint, passen desapercebuts entre la gran quantitat de gent que omple la vila. I és una llàstima perquè no els podem gaudir tant com seria convenient. Entre els artistes que havien fixat la seva residència entre nosaltres els darrers anys –concretament a la urbanització Residencial Park– hi havia la parella formada per Harry Sparnaay, un dels grans clarinetistes actuals, i Sílvia Castillo, una excel·lent organista a qui es deu, sobretot, l’impuls per a la restauració de l’orgue antic de l’església parroquial lloretenca. Ell era fill d’Amsterdam i ella, de Buenos Aires. Es van conèixer i enamorar sobtadament en un concert. Es van casar a Holanda el 1997 i van formar, en el seu moment, el Duo Levent, combinació única, segons els entesos, de clarinet baix i orgue, i van oferir concerts arreu del món. Harry Sparnaay, un home tot ell simpatia que, com ell mateix remarcava amb bon humor en començar les actuacions, parlava el castellà a l’estil del seu compatriota Johan Cruyf, havia guanyat, al llarg de la seva carrera musical, moltes distincions; entre aquestes, el primer premi del Concurs Gaudeamus i havia estat nomenat Cavaller de l’Orde del Lleó d’Holanda, atorgat per la reina Beatriu el 29 d’abril del 2004. Havia fet concerts en tots els millors festivals i havia impartit classes mestres en universitats i conservatoris de tots els països. Havia tocat com a solista en importants conjunts, com ara la BBC Symphony Orchestra, la Berlin Radio Symphony Orquestra, i sota la batuta de directors de la talla de Luciano Berio, Riccardo Chally, Peter Eötvös, Reinbert de Leew i Diego Masson. Una colla de grans compositors havien escrit per a ell més de 650 obres. Fou professor de clarinet baix i música contemporània al conservatori d’Amsterdam i, fa onze anys, va venir a Barcelona per impartir classes a l’Esmuc. El país li va agradar i ell i la Sílvia van buscar un lloc al seu gust per quedar-s’hi a viure. Van triar Lloret. Després de set anys de mestratge a l’Escola Superior de Música de Catalunya es va jubilar i ara tenia alumnes a casa seva als quals transmetia els seus coneixements. Havia gravat més de 60 CD, amb un dels quals va guanyar el premi Edison. Havia participat en diversos grups musicals i ara encara feia bolos amb el conjunt Why Not, sobretot per a vetllades culturals i benèfiques. A Lloret havia intervingut en diversos festivals i havia fet més d’un concert a benefici de la restauració de l’esmentat orgue parroquial. Fa un parell d’anys que va començar a tenir problemes de salut que, al final, es van agreujar i van posar fi a la seva vida, el dia 12 de desembre.

La cerimònia exequial tindrà lloc avui a les quatre de la tarda i, després, serà incinerat i les seves cendres seran llançades al mar. Els lloretencs que l’hem tractat el portarem sempre al cor. Gràcies per tot, Harry, i fins sempre.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia