Com un pare

Fa poc més d’un mes que, malauradament, ens vas deixar d’una manera sobtada i necessitava dedicar-te unes quantes paraules, Jaume, perquè per a mi has estat com un pare. La nostra relació ha anat més enllà de qualsevol relació entre un gendre i el seu sogre i mai, en aquests quasi vint anys que he pogut gaudir-te, puc recordar una mala paraula, una disputa, un crit, una mala cara, res... Només recordo respecte, estimació, admiració, confiança, complicitat i un gran suport mutu en els moments difícils que han existit i que hem afrontat com una autèntica família exemplar. T’he de dir que em costarà moltíssim acostumar-me a viure sense poder compartir les experiències, anècdotes i alegries per venir i les tantes i tantes que hem viscut durant aquests anys.

També et volia fer saber que pots estar molt tranquil, Jaume, que cuidaré de la nostra família perquè són per a mi com germans i sobretot de la teva princesa, per a mi la reina, que sempre has sabut que estimo d’una manera desmesurada, com tantes vegades t’havia dit.

En aquests moments tan difícils només noto una gran tristesa i un forat immens al cor que em demostra cada dia tot el que t’he estimat en vida i el que hem arribat a compartir. Espero que des d’on siguis ens guiïs i ens cuidis per sempre perquè et prometo que no passarà cap dia que no pensi en tu.

A partir d’ara, i sempre que hagi de celebrar alguna cosa important, miraré cap al cel i buscaré l’estrella que brilli més. Només em resta dir-te que per mi has sigut un clar referent i una grandíssima persona i que, si mai em toca a mi ser el sogre d’algú, intentaré fer tot el que tu m’has ensenyat. T’estimo i t’estimaré sempre.

Que tinguis un bon cel, Met!