Rafael Pascuet, publicista
L’amic de fa cap a 40 anys era nascut a la Terra Ferma. Va estudiar economia; però, lector voraç, de seguida va apassionar-se pel periodisme, les edicions i les publicacions.
Amb la seva muller, la Carme, van viure un temps a Eivissa, on ella va ser professora d’anglès de l’institut. Entre altres obres va publicar-hi Teoría(s) de Ibiza (1983), un recull d’assaigs.
Arriben a Figueres amb plaça al Muntaner per a la Carme i amb els dos fills, Arnau i Anna. Serem molt veïns –3r i 4t– durant uns anys i tindré l’oportunitat de viure i admirar en directe les activitats del Rafa, home de cultura i publicista. Va ser bibliotecari a l’Institut Vell i va editar una petita joia bibliogràfica: Breu elogi del llibre (1984). Després, amb periodicitat mensual, Papers Empordanesos (1984-1986), suplement cultural del setmanari HN, premiat amb el Tassis i Torrent.
Seguidament (1987-1989) va ser el cap de redacció de la vella capçalera federal, el mensual Empordà Federal –dirigit per J. Guillamet–, que també contenia, cada número, un dossier cultural. La trentena d’edicions aparegudes solien merèixer el comentari de “no sembla pas fet a Figueres”.
Pascuet, no cal dir-ho, va implicar en tota aquesta paperassa les plomes de la comarca i bona part de tot el país. Cap de comunicació en els Jocs Olímpics del 1992; comissari de l’Any Fages del centenari del poeta (2002); coordinador i editor del Memoràndum del premi M.À. Anglada des de la primera edició, del 2004; editor i, en part, autor d’Entrelluchs. Una aproximació empordanesa a Ernest Lluch (2001), Figueres, llibre de la Rambla (2004), i, amb E. Pujol, La revolució del bon gust: Jaume Miravitlles (2007).
El 2015 vaig tenir el goig que m’edités l’Institut Ramon Muntaner. Crònica interna del primer institut de l’Estat (1839-2014).