A reveure, Antoni Brugués Viguera
Amic d’època d’estudiants i client
Dimecres a la nit, en entrar a Mémora vaig trobar-me amb el teu traspàs, Antoni. Em va sobtar, no agrada a ningú perdre gent coneguda i estimada. Sabia que no estaves bé. Havíem compartit estudis a l’Acadèmia Mercuri, que pertanyia a Can Coquard, i era coneguda com l’acadèmia de dalt, on es feien els estudis de Peritatge Mercantil i també el Comerç.
Fa uns mesos, esperant l’ambulància a consultes externes es va apropar un noi (disculpa això de noi, tinc aquest costum, i més si he conegut la persona en època de joventut, suposo que t’agradarà). Vas dir-me: em coneixes Carme? Et vas sorprendre en dir-te: I tant, ets l’Antoni, anaves a la Mercuri. Estic content, això vol dir no he canviat tant, vas contestar, tot i que no compartíem classe, vosaltres éreu els grans entre cometes. Vàreu ser una colla que vàreu destacar professionalment, en Josep Arnau, Antoni Franquet, Miquel Carreras, en Gali i més... Casat amb la Dolors Serrano, vas dir que tenies dos fills i crec amb molta alegria tres nets.
El que és trist és que em vas dir estaves en tractament, però anava bé, de fet la trobada no era en el lloc més idoni: tu en tractament però molt optimista jo amb cadira. He de reconèixer que em vaig emocionar. Soc de llàgrima fàcil. En no sortir mai, de l’època de joventut era la primera persona que trobava i els dos amb problemes de salut, i parlo quan jo tenia 13 anys. Em vas preguntar per en Raimon, si tenia Face i em vas donar el correu i si podia demanar amistat. Penso que et vaig poder donar algun record del tancament de la granja.
Avui et diran adeu al Tanatori de Girona, a les 12 del migdia, on tinc la seguretat que família amics es trobaran per estar al costat de la Dolors, els teus fills i els teus nets en aquest moment tan especial de dir adeu a una persona molt estimada.
Antoni, tinc la seguretat que una bona colla d’amics que malauradament t’han precedit et vindran a esperar perquè els hi expliquis com van les coses. Els que t’hem conegut no te oblidarem i menys aquell dia en què sense saber-ho seria l’últim que ens veuríem. Descansa en pau.