A en Josep Tarrés
Història viva de Girona
Ens ha deixat en Josep Tarrés i Fontan, història viva de Girona. Parlar amb ell era sempre una lliçó magistral. Persona afable, sempre atenta, ens vam fer amics durant la dècada dels cinquanta. En Josep tenia la seva casa a la placeta del carrer de la Força, molt a prop de Ràdio Girona. Recordo que, moltes tardes, amb ell i altres amics anàvem a berenar al restaurant de la seva família, al peu del Galligants, camí de Sant Daniel.
Era un gironí d’una qualitat incommensurable. Ja llavors destacava per la seva defensa aferrissada de la Devesa i el Call Jueu. A disposició de les entitats gironines, protagonista del pessebre vivent al passeig Arqueològic, peça cabdal del concurs de flors, poeta, ens traslladava el goig i l’orgull de ser gironins.
Sí, vaig tenir la sort i l’honor de disfrutar de la seva amistat. Apassionat i valent, va protagonitzar un dels afers més comentats de la dècada dels seixanta en tirar de mala manera la pedra inaugural d’un edifici que s’havia d’aixecar al bell mig de la plaça Pompeu Fabra. També tenim en el nostre record de joventut la Residència Internacional, el restaurant del Call i un llarg etcètera, sempre en favor de la cultura gironina.
Crec que Girona li deu un reconeixement. Som molts els gironins que aplaudiríem aquest homenatge.
