Apunts

Recordant Antonio Iniesta Martínez

Amic, exveí del Barri Vell i cambrer de la Granja Mora

El degoteig d’amics continua. Una filla, la Fina, de l’Antonio em feia saber al vespre amb molt de dolor que el seu pare havia traspassat. L’Antonio havia treballat de cambrer al Cafè Nacional, que els més grans recordem tan bé; després va ser L’Arcada. Es va casar amb la Nico, que treballava amb la família Pla Dalmau. La festa del casament la van celebrar a casa a la part de baix –la part de dalt no existia, hi havia les taules de fòrmica; com ha canviat tot–. Va ser un esmorzar, ni tan sols amb pastís de nuvis. Estic parlant de quasi 62 anys. Les imatges les podeu trobar al meu llibre, a la pàgina 110, on es veuen els nuvis saludant els invitats. Temps després, va entrar a formar part de l’equip de treball de casa. Vivien al carrer de la Força, junt amb els seus cunyats. Les nenes es van fer grans i van decidir anar a viure a Sant Narcís, on van obrir un bar amb el nom de la seva senyora, bar Nico, que va arribar a ser molt conegut, ja que ella tenia molt bones mans per a la cuina.

Des d’aquestes ratlles faig arribar el meu sentit condol a la Nico, filles i nets, i vull agrair que passats tants anys guardin un bon record de casa, del casament i del temps que va treballar al nostre costat. Són petjades plenes d’amistat i estimació.

Antonio, sé que ha tingut un sentit comiat. Quan arribi a dalt i vegi la mare, li digui, vostè que anava amb les americanes blanques i tan ben planxades, com els cambrers d’aquell temps, que ara tothom va negre i sense braçal al braç. Ja se sap, els temps canvien.

Descansi en pau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a