Apunts

A reveure, bisbe Francesc. Fins al cel

Crec que el dia primer d’abril quedarà escrit en la historia de la nostra ciutat, per als gironins, creients, laics, ateus... no importa la condició que tinguin. Feia un mes que, pels mitjans de comunicació, estàvem pendents de l’estat de salut precari del nostre bisbe Francesc.

La nit del 31 de març, el nostre bisbe va ser cridat a la casa del pare, la seva casa. A les 9 del matí, el comunicat oficial del Bisbat donava la notícia pels mitjans de comunicació: “Ha mort el bisbe de Girona, Francesc Pardo.” Amb aquesta notícia es van despertar molts gironins, principalment la gent gran que és a casa.

Soc gran, he conegut cinc bisbes, inclòs el que encara ens acompanya i és bisbe emèrit, Carles Soler.

Del bisbe Francesc no n’he pogut gaudir en cap acte, només per la televisió. Quan va arribar va anar a viure a Vista Alegre. Gairebé érem veïns i li vaig fer arribar el meu llibre amb una carta de benvinguda que molt amablement em va contestar. Ha estat un bisbe molt participatiu i proper.

A causa de l’amputació d’en Raimon vam venir a viure al centre Joan Suñer. El bisbe va venir algunes vegades en alguna celebració, però no vam tenir l’ocasió de participar-hi. Li vaig explicar què representa la Setmana Santa per a la meva persona.

Bisbe Francesc, potser no és coherent avui, però li ho dic des del cor: “A reveure.” Voldria demanar-li disculpes per un fet que es va portar a terme el 2015. Donàvem entrada a la Setmana Santa, vostè sabia el que aquesta significava per a nosaltres, uns gironins van voler sorprendre el meu germà a causa del seu estat amb un acte digne i respectuós; la manera que el vaig poder convèncer que a casa veuria algun canvi, malgrat que durant tot l’any la confraria sempre hi és present, va ser dir-li que vostè m’havia demanat venir per desitjar-nos una bona Pasqua; ell es va posar molt content. La sorpresa va ser quan va veure que vostè no hi era i em va dir que l’havia enredat. Bisbe Pardo, va ser un acte més que emotiu tot relacionat amb la Setmana Santa, els solidaris i quatre veïns s’hi van apropar. Li demano disculpes per aquest fet. Sabia que no li podia demanar, no es poden crear precedents.

La Confraria de Jesús Crucificat, Manaies de Girona, la meva confraria, en què vostè ha participat en diversos actes, tenim l’honor de tenir com a consiliari mossèn Sebastià Aupi, una persona que vostè ha conegut de gran i nosaltres, de petit.

Pròximament nomenaran el seu successor i li demano que intercedeixi perquè la persona escollida com a successor seu, i no en tinc cap dubte, sigui una persona a la qual la ciutat de Girona i els gironins, donat els moments tan complicats que vivim mundialment, aculli amb gran goig, i tant de bo que fos ell el que no gaire lluny i des de la nostra catedral de Girona ens pogués anunciar: “S’ha acabat la guerra, La pandèmia s’ha controlat.”

Descansi en pau.

*Primera dona pendonista de la Confraria de Jesús Crucificat, Manaies de Girona, 1988.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.