Apunts

Un record per un gran amic, Joan Grabulosa

Hi ha dies tristos i dies molts tristos. Ahir va ser un d’aquests dies molt tristos. Quan et sona el telèfon i veus que és en Xavier Grabulosa, fill del meu amic Joan. Jo sempre li deia el meu perruquer, el de tota la vida. És increïble com et pot canviar la vida en uns segons.

Fa dues setmanes sopàvem junts, amb la seva dona, la Marisa, menjant uns pernilets i escoltant els Bad Montroe i parlant de temes de futur.

Ell es volia fer pagès, ja tenia un hort i volia jubilar-se del tot i gaudir molt més de la vida.

Sempre que parlava amb ell no podíem deixar de recordar un dels seus fills, en Gerard. Parlàvem de fer dinars, xerrades... i tot això en un moment es perd.

Sort que en Joan (en John Mary Perruquer) sempre estarà al meu cor i al meu costat perquè la bona gent no mor mai.

Xavier, Marisa, un petó i segur que en Joan estarà amb en Gerard, pentinant la bona gent allà al cel.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.