Necrològiques

“Que veinte años no es nada”, Mase

En record de Maria Josep Cayuela López, ‘Mase’

Com diu el tango de Carlos Gardel, vint anys no són res, però sembla que va ser ahir quan vas marxar sobtadament. L’amic poeta Marcel Riera va escriure un poema tot just va saber la notícia: “… Fatalitat, atzar, que s’acarnissa, plany per sempre més inútil davant d’un Déu que no pot ser que no sentís el grinyol i, després, el terrabastall sec i els gemecs fluixets, com si bleixés la ferralla. Tot és sord, tot és cec: mutilats els records definitivament, cap enrere no hi ha autopista possible; cap endavant, la corba de la vida n’amaga una altra al tram següent. En algun lloc s’esperen a l’espatlla dels àngels, quietament i a l’aguait, el fuet o la dalla.” O l’amic Josep M. Fonalleras, que també va escriure: “… Poemes, quadres, més poemes. I què? Ara, mira quina bestiesa, ets la Mase d’una americana de ralladillo i d’un vestit de seda salvatge (…) i la teva rialla, i la manera com ballaves, i les cançons més imbècils, que tu també et sabies i que hem cantat plegats.” El record i l’absència són ben vius. Durant aquest temps, no obstant això, tothom ha continuat amb la seva vida, alguns s’han refet i d’altres no hem pogut. Quan trobo amics o companys teus de feina de la UdG és difícil no parlar de tu. Ara estàs acompanyada per la mare, el pare, els avis i els tiets. I segur que amb el teu carisma estàs envoltada de molts dels teus admirats, com per exemple Modest Prats, Chavela Vargas, Kavafis, Celan o la Carrà. Bé, Mase, cuida’ns des d’on siguis.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia