Un record per en Jaume de Ca l’Oliva

En Jaume ha gaudit d’una vida llarga. Han estat 103 anys ben aprofitats entre el treball, la família i les seves aficions, especialment la caça, que va començar de ben jovenet. Tot i la càrrega dels anys, va anar a caçar conduint el seu vell Suzuki fins que va poder. “No mato pas res –em deia–, però em distrec caminant pel bosc.”

Feia temps que no hi havia parlat, però anava sabent notícies seves a través de la Rosa, la seva filla, o la neta Cristina. Tot i així tinc en gran estima les seves explicacions, unes converses pausades, de gran interès, i sobretot plenes de seny. Em ve a la memòria quan, en certa ocasió, a la vora d’aquell foc que només apagava els mesos de més calor, parlàvem dels costums i la manera de viure d’abans comparat amb avui, sense aixecar la veu, reflexionava d’aquesta manera: “Quan em pregunten si abans vivíem bé responc que em semblava que sí, tenia menjar, teníem escalfor, no ens faltava de res i amb els de casa anàvem fent. Ostres, comparat amb les coses que tenim ara, tot és molt diferent.” Home optimista i posant bona cara a les adversitats, una característica general de persones que han viscut èpoques més difícils.

Gràcies, Jaume, per les teves cordials estones xerrant, vàrem ser diverses les persones a les quals ens agradava escoltar-te, sempre hi apreníem coses. Descansa en pau.