Mor a presó el pederasta Gerald Ridsdale

Gerald Fran­cis Rids­dale, sacer­dot catòlic aus­tralià laïcit­zat, ha mort el dia d’avui a l’edat de 90 anys a la seva cel·la de presó, on com­plia una con­demna penal per come­tre més de setanta delic­tes d’abu­sos sexu­als a nens. El depar­ta­ment de cor­rec­ci­o­nals de Victòria ha estat l’encar­re­gat d’infor­mar sobre la seva defunció sota custòdia, i ha afe­git que els foren­ses encara han de deter­mi­nar les cau­ses for­mals de la mort.

Nas­cut a St Arnaud el 1934, el seu pri­mer cas es data de 1955, quan es diu que supo­sa­da­ment va abu­sar d’un nen quan tenia 21 anys. Ris­dale va tre­ba­llar més tard, el 1971, a l’escola primària St Ali­pius, on va ser capellà. Més tard, el 1973, va tre­ba­llar a Apo­llo Bay, una cone­guda ciu­tat cos­ta­nera al sud-oest de Vic­to­ria, Austràlia.

Ofi­ci­al­ment, l’inici del seu his­to­rial delic­tiu data de 1961, quan va començar a tre­ba­llar a les parròquies de l’oest de Victòria. No obs­tant això, no va ser fins al 1994 quan va ser decla­rat per pri­mera vegada cul­pa­ble d’abu­sos a menors; acu­mu­lant con­dem­nes de fins a 40 anys, la màxima esta­blerta a la llei, per un total de 192 delic­tes. Molts es van pre­gun­tar com va poder estar tants anys actu­ant de forma impugna. I és que, durant tres dècades, va anar tras­lla­dant-se, amb l’ajuda de l’església local, a dife­rents llocs de tre­ball a mesura que rebia denúncies per part de les famílies afec­ta­des.

Així doncs, des de 1994, Gerald com­plia con­demna; amb la inves­ti­gació encara oberta per pos­si­bles nous casos que pogues­sin sor­tir a la llum. No va ser fins al 2017 que, gràcies a una inves­ti­gació ofi­cial, es va reve­lar que Rids­dale for­mava part a la dècada dels setanta d’una xarxa pede­rasta que actu­ava a Balla­rat. 6 anys després, el 2023, el sacer­dot va adme­tre per pri­mera vegada, davant la justícia haver abu­sat de la seva setanta-dosena víctima, un menor de lla­vors 13 anys, al col·legi ST Gri­gid d’Hors­ham.

L’orga­nit­zació Brav­he­arts, la qual es va fun­dar per recol­zar a les vícti­mes d’abu­sos sexu­als, ha reac­ci­o­nat a la seva mort a través d’un comu­ni­cat en el qual han des­ta­cat com la seva defunció no esborra el pati­ment que va infli­gir als nens i les seves famílies. “Brav­he­arts es soli­da­ritza amb tots els afec­tats”, han afe­git.