Canals

Com escapar de les urpes de la bèstia

El llibre del Beatus mostra tot el muntatge apocalíptic de finals del primer mil·lenni, quan la fi del món era a tocar

Es tracta d’uns comen­ta­ris al lli­bre de l’Apo­ca­lipsi de sant Joan, fets pel religiós Beat de Liébana amb motiu d’unes pica­ba­ra­lles teològiques amb el bisbe de Toledo, Eli­pand.

El lli­bre ens endinsa en un món fantàstic, ple de mons­tres esgar­ri­fo­sos i d’imat­ges de cor­pre­ne­dora gran­desa. La fi del món, els dar­rers esforços de la huma­ni­tat per sal­var-se, peca­dors enfron­tats amb la lluita final entre el Bé i el Mal, entre Déu i els seus àngels, i el Dimoni i els seus sica­ris. Els autors de les il·lus­tra­ci­ons, el frare Eme­teri i la monja Eude, tenien models de ver­si­ons ante­ri­ors del Bea­tus, però la seva ima­gi­nació cre­a­dora va enri­quir la còpia. Van saber repre­sen­tar, a vega­des de forma ingènua­ment lite­ral, les atre­vi­des metàfores de l’evan­ge­lista. Els dos mons­tres més carac­terístics són el Drac i la Bèstia, les for­ces malig­nes de l’infern i I’Anti­crist. Eme­teri i Eude van pin­tar un recar­go­lat Drac amb llarg cos de serp i set caps que sur­ten a vega­des tots junts del coll i a vega­des de qual­se­vol part del rèptil.

La Bèstia, amb cos de quadrúpede, té també set caps i deu banyes que sur­ten totes del cap cen­tral, o repar­ti­des irre­gu­lar­ment entre els altres set.

Hi ha de tot en el ram de la zoo­lo­gia fantàstica: immen­ses gra­no­tes que sur­ten de les boques del Drac i de la Bèstia, dimo­nis negres amb urpes inqui­e­tants, felins amb qua­tre caps, altres amb un sol cap i deu banyes i un petit caparró d’home al cap­da­munt i, com a detall al peu d’una pàgina, un tritó (una mena de lleó amb cua de peix) i un estrany cavall que en comp­tes de cap té una gran mà.

Els con­dem­nats són llançats a l’infern; el dimoni vençut, lli­gat de mans i peus, a punt de coure. Mul­ti­tuds amb pal­mes ado­rant l’Anyell místic; àngels amb trom­pe­tes i espa­ses, el sol i la lluna enfos­quits al mig de radi­ants estre­lles; la Gran Ban­darra de Babilònia, amb una copa d’or i enfi­lada a la Bèstia. No sabem quin tipus de droga pre­nien els mon­jos de l’època, però van acon­se­guir plas­mar tots els hor­rors de l’apo­ca­lipsi que estava per arri­bar per als ulls dels que no sabien lle­gui. Al final del lli­bre apa­rei­xen el nom del patró, l’abat Domi­ni­cus, i la data exacta de la seva edició, 6 de juliol del 975; el nom de l’escriba, pre­vere Sènior, i els noms dels seus dos il·lus­tra­dors: “pin­tora Ende i ser­vent de Déu” i “monjo Eme­teri i pre­vere”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.