Canals

La realitat d’un somni periodístic d’estiu

El 30 d’agost del 1981, en Santi Mas­sa­guer Malleu i en Josep Bofill Blanc, ales­ho­res cor­res­pon­sals a Pala­fru­gell, Pals i Begur del Punt Diari, vàrem acon­se­guir una fita que ha esde­vin­gut única en la història del diari: reu­nir repre­sen­tants de la flor i nata de la política cata­lana. Pri­mer en una taula rodona por­tada a terme a la Cam­bra de Comerç de Palamós i després fent un sopar al res­tau­rant Big Rock de Palamós, gràcies a la col·labo­ració des­in­te­res­sada del seu xef i pro­pi­e­tari, Car­les Camós. Val a dir que la sobre­taula, a més de la dis­tesa tertúlia, la va ame­nit­zar la can­tau­tora i estu­di­ant de medi­cina Maria Mercè Jordà. La Maria Mercè, al cap d’uns anys i amb la car­rera aca­bada, va anar a viure a Miami, on va exer­cir com a direc­tora de pato­lo­gia de la uni­ver­si­tat de la ciu­tat esta­tu­ni­denca al sud de Flo­rida.

Amb en Santi ens havíem engres­cat en el que ini­ci­al­ment era una uto­pia, a par­tir de les entre­vis­tes que des del pri­mer any (1979) fèiem a per­so­nes, per­so­nat­ges de la política en gene­ral, del camp soci­o­cul­tu­ral i espor­tis­tes que sovin­te­ja­ven la nos­tra zona. Era un temps, aca­bada d’estre­nar la democràcia, que en certa manera totes aque­lles per­so­nes, per­so­nat­ges, eren molt pro­pe­res als ciu­ta­dans i força acces­si­bles per als peri­o­dis­tes que intentàvem fer-los alguna entre­vista.

El cas és que vàrem expo­sar la idea, el pro­jecte, a la direcció del diari, el Punt Diari. Mal­grat el seu escep­ti­cisme, excepte el suport incon­di­ci­o­nal del sots­di­rec­tor Car­les Sánchez Costa, que des del pri­mer moment va creure en nosal­tres, amb tena­ci­tat, la idea, la ini­ci­a­tiva que havíem tin­gut, el nos­tre somni periodístic d’estiu, es va fer rea­li­tat. Amb tot, de manera con­sen­su­ada va haver de ser una bar­reja de per­so­nat­ges d’alguns que havíem entre­vis­tat des de la cor­res­pon­sa­lia (1979-1982) de Pala­fru­gell, amb d’altres que o bé no sovin­te­ja­ven la nos­tra zona o que encara no havíem entre­vis­tat. Per tant, no va poder ser ben bé com ho teníem pen­sat, i per poder-ho tirar enda­vant vàrem haver d’apren­dre a con­sen­suar i accep­tar alguns can­vis de con­vi­dats.

D’aque­lla ini­ci­a­tiva i orga­nit­zació de la tro­bada sopar (que anunciàvem com la pri­mera, i resulta que sí, que va ser la pri­mera però també l’única) el 30 d’agost d’aquest 2024 en farà qua­ranta-tres anys. Poste­ri­or­ment al 1981, quan el diari pre­pa­rava alguna data com­me­mo­ra­tiva i feia una mena d’espe­cial recor­dant fets remar­ca­bles, o ini­ci­a­ti­ves por­ta­des a terme pel Punt Diari, amb en Santi sem­pre pensàvem que en algun raco­net d’aque­lles pla­nes apa­rei­xe­ria el que havíem acon­se­guit fer rea­li­tat aquell 30 d’agost. No va ser així, no ha sigut així, fins avui.

Per això, des de la més modesta posició però sí molt con­tent per la feina feta, m’he deci­dit a recor­dar que aquell somni periodístic de reu­nir els polítics de pri­mer nivell que entre­vistàvem, i amb el con­sens cor­res­po­nent, el 30 d’agost del 1981 es va por­tar a terme.

En el blog (https://​blogs.​elpunt.​cat/​josepbofill/) de la versió digi­tal d’El Punt Avui on des que em vaig jubi­lar, el 2010, de tant en tant encara hi escric alguna cosa, ho explico amb més detall i apor­tació de retalls del diari, foto­gra­fies i fins i tot una fil­mació d’aque­lla “1a Tro­bada Sopar del Punt Diari” que con­servo al meu arxiu par­ti­cu­lar.

Com he dit, vam creure que era una bona idea inten­tar reu­nir, a finals d’estiu, les per­so­nes, per­so­nat­ges, que entre­vistàvem. Era una època que, aca­bada d’estre­nar la democràcia i havent-hi mol­tes coses per fer, la il·lusió per anar enge­gant pro­pos­tes i pro­jec­tes per millo­rar i posar-nos al dia, era el fac­tor comú d’aquells moments. Malau­ra­da­ment, al cap de poc, entre els polítics es va anar impo­sant cada vegada més i més la dis­ci­plina de par­tit i tota aque­lla rela­tiva sin­ce­ri­tat i el tre­ball con­junt es van anar esvaint.

Per això s’ha de posar en con­text el que repre­sen­tava per a dos peri­o­dis­tes de comar­ques que en aquells pri­mers anys acon­seguíssim par­lar, entre­vis­tant-los en exclu­siva, amb per­so­nes, per­so­nat­ges, de pri­mer nivell de la política cata­lana i fins i tot espa­nyola, i artis­tes o espor­tis­tes que pot­ser només havíem vist a la tele­visió, i molt pro­ba­ble­ment en blanc i negre encara.

De manera ini­cial, a la Cam­bra de Comerç de Palamós vam posar sobre la taula un tema impor­tant per a la indústria surera en aquells moments: “Sor­ti­des a la crisi del sec­tor del suro”. I després es va deba­tre “La situ­ació autonòmica de Cata­lu­nya”.

I així va ser que la “pri­mera” tro­bada sopar obria la por­tada del Punt Diari dels dies 1 i 2 de setem­bre del 1981. I entre uns i altres, a l’inte­rior, un ampli repor­tatge dedi­cat a la ini­ci­a­tiva, que, sí, va ser la pri­mera, però també l’única d’aques­tes carac­terísti­ques que ha por­tat mai a terme el diari.

Josep Bofill Blanc
Corresponsal del Punt Diari els anys 1979-1982. Va seguir com a col·laborador, alternant ràdio (Cadena 13) i televisió local. El 1998 torna a El Punt, fins al 2010, que es jubila.

Una trobada sopar amb dotze representants de la flor i nata de la política catalana

Hi varen ser presents Anna Balletbò, Anton Cañellas, Carles Sentís, Ernest Lluch, Francesc Dalmau, Francesc Vicens, Heribert Barrera, Joaquim Nadal, Lluís Medir, Macià Alavedra, Pere Portabella i Ramon Trias Fargas. Només va faltar a la cita Eduard Punset. L’exministre del govern d’Adolfo Suárez ja ens havia anticipat que no ens assegurava la seva assistència.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.