Canals

En el rovell de l'ou de la ciutat

Isidre Fontana i Alfons Salleras van aixecar un hotel ens els jardins de la casa del doctor Sureda, que ara regenten les seves filles

Aca­bada la Guerra Civil, Alfons Salle­ras va deci­dir que aquest no era un bon país per viure i va mar­xar a Veneçuela. Allà es va dedi­car a la cons­trucció fins que, a mit­jan dècada dels cin­quanta, va deci­dir que ja era hora de tor­nar a Girona. El 1960 es va casar amb Mercè Gomis. Va con­ti­nuar en el món de la cons­trucció fins que els pro­ble­mes d'esquena el van obli­gar a aban­do­nar. Es va posar en con­tacte amb el seu oncle, Isi­dre Fon­tana, que regen­tava la botiga de roba inte­rior La Palma i, després de mol­tes con­ver­ses, varen deci­dir tirar enda­vant un hotel.

Mercè Gomis era neboda del doc­tor Sureda, que tenia una finca impor­tant en la cruïlla entre la Gran Via i el car­rer Mara­gall. El metge Sureda els va ven­dre una part del jardí amb l'objec­tiu d'aixe­car-hi un hotel. Alfons Salle­ras va recu­pe­rar alguns dels qui havien tre­ba­llat amb ell a Veneçuela i van començar a aixe­car el que va ser el Con­dal. El 22 de juny del 1965, Isi­dre Fon­tana i Alfons Salle­ras van obte­nir llicència muni­ci­pal per obrir un esta­bli­ment dedi­cat a residència de 3a cate­go­ria.

“Tot era molt sen­zill” asse­gura Glo­ria Salle­ras, que com­par­teix la pro­pi­e­tat i la direcció de l'hotel amb Dolors Fon­tana, “i la majo­ria de les habi­ta­ci­ons no tenien ni bany”. Tots dos es van posar al cap­da­vant d'una aven­tura que encara dura.

El 1980 va morir l'Isi­dre Fon­tana. El va subs­ti­tuir la seva filla M. Dolors, que tot i que estava casada i tre­ba­llava a Banyo­les, es va veure obli­gada a can­viar d'ofici i posar-se al cap­da­vant de l'hotel. “Tres anys més tard, el meu pare –con­ti­nua la Glòria– em va dir que o mi posava jo també, al cap­da­vant, o que ho deixàvem córrer. A la meva ger­mana, l'hotel no l'interes­sava i jo era l'única pos­si­bi­li­tat. Havia estu­diat infer­me­ria i, sense ado­nar-me'n, estava al cap­da­vant d'un negoci pel qual, igual que la Dolors, no hi tenia cap mena de vocació. Tot i això, n'estem molts satis­fe­tes, de la decisió.” Fins aquí bé, però el pre­sent i el futur estan plens de núvols negres per als hotels fami­li­ars, o almenys això és el que pensa Glòria Salle­ras, tot i l'excel·lent ubi­cació que l'hotel té al cen­tre de la ciu­tat. Asse­gura que amb l'entrada dels grans hotels a la ciu­tat no van tenir cap pro­blema però que en els dar­rers anys hi ha hagut un dal­ta­baix molt impor­tant: “Ara toca resis­tir.”

Hotel Condal
Any.
1965
història.
Van obtenir la llicència municipal el 1965. A mitjan dels setanta es van fer les primeres reformes i el 2007 s'ha tornat a rehabilitar tot i que, segons les propietàries, “ara pinten bastos”.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.