117. Francesc de Valls i Freixa

El maig del 1704 es va pro­duir el desem­bar­ca­ment aliat, que encetà un llarg període de repressió a Cata­lu­nya. Al juliol, Fran­cesc de Valls i Freixa va ser esco­llit pre­si­dent enmig d'aquesta onada repres­siva que va afec­tar pre­ci­sa­ment molts eclesiàstics i ins­ti­tu­ci­ons del país. L'estiu del 1705 es van donar les con­di­ci­ons per a una victòria aus­tri­a­cista, amb molts par­ti­da­ris a Cata­lu­nya que s'havien revol­tat con­tra l'auto­ri­tat borbònica, sobre­tot a l'entorn de la plana de Vic. El 24 d'agost un estol de naus, amb l'arxi­duc Car­les a bord, desem­barcà a l'embo­ca­dura del Besòs. El 15 de setem­bre van començar els bom­bar­de­jos sobre Bar­ce­lona, ciu­tat a la qual els ali­ats van posar setge. La nit del 16 van ploure sobre la Ciu­tat Com­tal 300 bom­bes. Una d'aques­tes va tocar de ple la Casa dels Dipu­tats –o Palau de la Gene­ra­li­tat–, on hi havia el pre­si­dent. Fran­cesc de Valls i Freixa, que havia estat cam­brer del mones­tir de Sant Pere de Cam­pro­don, mori­ria uns quants dies després, el 26 de setem­bre, a causa de la fatiga, segons els cro­nis­tes de l'època. Entre el 1704 i el 1707, amb motiu de la guerra, aca­ba­rien morint el dipu­tat mili­tar, el dipu­tat reial i l'oïdor eclesiàstic.

En els anys poste­ri­ors a la mort de Fran­cesc de Valls i Freixa i fins a la con­vo­catòria de la reno­vació de càrrecs el 1707, la guerra va avançar. El vir­rei va capi­tu­lar el 9 d'octu­bre del 1704 i l'arxi­duc Car­les entrà ofi­ci­al­ment a la ciu­tat el 7 de novem­bre i jurà les Cons­ti­tu­ci­ons cata­la­nes com a nou monarca. Entre el 1705 i el 1706 es van con­vo­car unes Corts Gene­rals, que es farien per pri­mer cop al Palau de la Gene­ra­li­tat. Aquesta Cort con­si­de­ra­ria nul·la la con­vo­catòria del 1701. Car­les III es va com­pro­me­tre a rein­te­grar a Cata­lu­nya els com­tats del Ros­selló i la Cer­da­nya, i també va retor­nar el dis­cu­tit con­trol de les insa­cu­la­ci­ons a la Gene­ra­li­tat i al Con­sell de Cent, però es va reser­var el dret a inter­ve­nir-hi si ho con­si­de­rava neces­sari.

Les tro­pes borbòniques van posar setge a Bar­ce­lona, però van aca­bar reti­rant-se a França, cosa que pro­picià que Car­les III con­tra­a­taqués i s'entro­nitzés a Madrid com a rei de Cas­te­lla. Dura­ria poc, les tro­pes feli­pis­tes el tor­na­rien a fer mar­xar cap a Cata­lu­nya.