Nicolau Eimeric

El 4 d'agost del 1334, Nico­lau Eime­ric va entrar al con­vent dels domi­ni­cans (con­vent de Sant Domènec) per ini­ciar el novi­ciat. Allà, guiat pel colo­menc Dal­mau Moner, que més enda­vant seria san­ti­fi­cat, va començar els estu­dis sobre les coses de Déu i dels homes, estu­dis que li van que­dar curts i que va deci­dir con­ti­nuar, a la manera dels màsters actu­als, a Tolosa i a París, on va acon­se­guir el doc­to­rat el 1352. Amb el títol a la mà va tor­nar a Girona, on va subs­ti­tuir Dal­mau Moner com a pro­fes­sor de teo­lo­gia.

Aquest teòleg i futur inqui­si­dor havia nas­cut a Girona en alguna data encara per deter­mi­nar de l'any 1320. La seva car­rera en el món de la judi­ca­tura va ser espec­ta­cu­lar, ja que set anys després del doc­to­rat ja ocu­pava la plaça d'inqui­si­dor gene­ral d'Aragó, subs­ti­tuint Nico­lau Ros­se­lli, que havia estat nome­nat car­de­nal. El seu entu­si­asme en la per­se­cució d'heret­ges, brui­xots i blas­fems va ser tan extra­or­di­nari que un any després ja li havien donat el títol honorífic de capellà del Papa, una dis­tinció que pre­mi­ava el zel per­se­cu­tori. Va intro­duir algu­nes nove­tats, com ara la de tra­ves­sar la llen­gua dels blas­fems amb un clau per tal que no tor­nes­sin a recaure. D'altra banda, va ser el pri­mer inqui­si­dor a sal­tar-se la pro­hi­bició eclesiàstica de tor­tu­rar dues vega­des la mateixa per­sona, inter­pre­tant que es podia tor­tu­rar sepa­ra­da­ment per cada cas d'heret­gia impu­tat.

En aque­lla època, les coses de Déu i les dels homes esta­ven tan estre­ta­ment lli­ga­des que sovint les sota­nes s'embo­li­ca­ven en pro­ble­mes polítics. Nico­lau Eime­ric no va ser cap excepció. Era un home amb molt de poder, i ben aviat va topar amb altres pode­ro­sos com ara el rei Pere el Ceri­moniós, que va moure cel i terra fins acon­se­guir que Eime­ric fos des­tituït del càrrec d'inqui­si­dor gene­ral arran de l'inter­ro­ga­tori a l'espi­ri­tu­a­lista fran­ciscà Nico­lau de Calàbria.

No era un os fàcil de rose­gar, i l'any 1366 va tor­nar al càrrec d'inqui­si­dor gene­ral ini­ci­ant un atac des­pi­e­tat con­tra les obres de Ramon Llull i els lul·lis­tes que va aca­bar la paciència del rei Pere, que li va pro­hi­bir pre­di­car a Bar­ce­lona, ordre que Eime­ric va deso­beir, a més d'inci­tar la diòcesi de Tar­ra­gona a la revolta con­tra el monarca.

Inqui­si­dor del sec­tor dur, va haver d'exi­liar-se diver­sos cops a Avinyó, on va donar suport a l'anti­papa Cli­ment VII. Fins i tot el seu vale­dor Joan I se'n va can­sar i el va exi­liar. L'any 1396 va tor­nar a Girona, on va morir el 1399.