Canals

Miquel d'Agullana i de Miquel

El llinatge dels Agullana no va començar a adquirir rellevància a Girona fins al segle XV i va extingir-se al segle XVII, tot i ser una de les famílies representatives de l'oligarquia ciutadana.

L'any 1589 el rei Felip II va atorgar el privilegi de noblesa a Joan Agullana, concessió que s'estenia a tots els seus descendents. Germans de Joan d'Agullana eren els canonges Miquel i Jaume, tots dos molt vinculats a la Companyia de Jesús i fundadors del Col·legi de la Companyia (1585), situat a l'església de Sant Martí Sacosta, al costat mateix del Palau dels Agullana –durant dos-cents anys es va conèixer com a Col·legi dels Germans Agullana–, on els estudiants –jesuïtes i seglars– s'hi introduïen a l'estudi de les humanitats clàssiques i la filosofia. Després de 1767 es va convertir en Seminari Diocesà. Miquel d'Agullana, va ser ardiaca de l'Empordà el 1578 i va ser el primer canonge de Girona a fer el jurament pel càrrec segons els nous preceptes del concili de Trento, el 21 de juliol de 1578.

El 22 de juliol de 1593, va ser nomenat president de la Generalitat de Catalunya i es va mantenir en el càrrec fins al 1596. L'any de la seva mort, va signar les capitulacions per a la construcció del retaule de la capella dels Sants Doctors a la catedral de Girona, obra de l'escultor Joan Merla. El seu germà i marmessor, l'ardiaca major de la Seu de Girona Jaume d'Agullana, va continuar l'encàrrec, així com la reixa d'estil clàssic renaixentista que tanca la capella, encarregada el 1605 als ferrers de Girona Miquel i Pere Massanta.

Miquel d'Agullana i de Miquel
Època:
Girona, ?- 1617
Activitat:
Ardiaca de l'Empordà, canonge de Girona i setanta-setè president de la Generalitat.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.