Joan Carreras Dagàs

Va ser dei­xe­ble d'Antoni Vidal i de Josep Barba. El 1860 va ser mes­tre de cape­lla de la cate­dral, i va suc­ceir el mes­tre Barba.

Pels vol­tants de 1850 va fun­dar un esta­bli­ment musi­cal, o pri­mi­tiva escola de música. Per aquest motiu va publi­car un mani­fest pro­grama d'estu­dis amb un seguit de noms impor­tants de la nova peda­go­gia musi­cal d'aquells moments: Rodolph per al sol­feig; Czerny, Vige­rie, Kalk­bren­ner i Cra­mer per al piano, i Joa­quim de Piniés i Espi­nola per a l'har­mo­nia. Als 18 anys va estre­nar i diri­gir al Muni­ci­pal la seva obra Il Rene­gatto i entre 1849 i 1857 va diri­gir l'orques­tra d'aquell tea­tre.

El 1860 va gua­nyar per opo­sició la plaça de mes­tre direc­tor de l'Escola de Cecs de Bar­ce­lona i formà part de l'Orques­tra del Liceu. El 1876 va mar­xar a viure a Pons, França, d'on en tornà el 1880. Nome­nat orga­nista i mes­tre de cape­lla de la parròquia de la Bis­bal d'Empordà, cons­tituí una escola de música que va con­tri­buir al nai­xe­ment de La Prin­ci­pal de la Bis­bal i va for­mar un seguit de músics que esde­vin­drien cab­dals en el món de la dansa cata­lana (Josep Casa­no­vas «Pai­xero», Josep Pi i Pas­cual, Josep Maria Soler i Mon­ta­ner, Pere Rigau «Bar­retó»). Pos­se­eix una molt nota­ble col·lecció bibli­ogràfica d'espe­ci­a­lit­zació musi­cal. La seva obra com a com­po­si­tor té més de dues mil obres, ja siguin mis­ses, motets, òperes, sar­su­e­les, cançons o sar­da­nes.

Joan Carreras Dagàs
Època:
Girona, 1828 - la Bisbal d'Empordà, 1900
Activitat:
Professor de música, compositor i bibliògraf.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.