Joan Margarit i Pau

Bisbe de Girona i cardenal, va ser un dels més importants representants de l'humanisme llatí a Catalunya. Va néixer pels volts del 1421 a Girona. La seva família tenia importants propietats a Sant Gregori, a on encara es conserva el que havia estat el castell dels Margarit. Com a germà petit va estar destinat a la carrera eclesiàstica. Va ser nomenat canonge de les catedrals de Girona i d'Elna. Va viatjar a Bolonya per realitzar estudis de dret canònic i civil que va concloure el 1443. Després d'uns anys a Catalunya torna a Itàlia i és nomenat procurador del rei de Nàpols al Vaticà i l'any següent, el 1450, és admès com a clergue a la Cambra Apostòlica. El 1453 és nomenat bisbe d'Elna, fet que l'obliga a tornar a Catalunya, on s'inicia en la carrera política. Torna a Itàlia i el Papa el nomena nunci a la Corona d'Aragó. Durant la guerra civil es manté al costat del rei Joan i participa activament en la defensa de la reina Joana Enríquez a la Força de Girona. Poc abans havia estat nomenat bisbe de Girona. El 1483 va obtenir el cardenalat en agraïment als serveis diplomàtics prestats, càrrec que va poder disfrutar poc menys d'un any. Va morir a Roma el 1484.