Pere de Rocabertí i d'Erill

Pere de Roca­bertí era el menor dels fills del baró de Maçanet de Cabrenys Gui­llem Hug de Roca­bertí i de Fran­cesca d'Erill, un d'aquells fills de noble que calia que es fes­sin un nom com a sol­dats de for­tuna per tal d'acon­se­guir esca­lar soci­al­ment. Segu­ra­ment devia par­ti­ci­par en els nego­cis de vai­xells que tenia el seu pare. La pri­mera notícia que en tenim és del 1442, arran de l'assas­si­nat d'un oncle del ves­comte de Roca­bertí. Quan esclatà el con­flicte entre el rei i la Gene­ra­li­tat el 1462, Pere de Roca­bertí fou un dels pri­mers a secun­dar la crida de la reina Joana Enríquez per defen­sar Girona, i va ser un dels caps mili­tars durant el setge de les tro­pes de la Dipu­tació pel comte de Pallars a la Força de Girona. En agraïment pels ser­veis es va con­ver­tir en capità de la ciu­tat quan la reina va mar­xar, i en veguer reial de Girona i Besalú. Va ser un aliat fidel del rei Joan el Gran i va man­te­nir la ciu­tat fidel al rei men­tre va durar la guerra. Diver­sos afers bèl·lics li van fer per­dre suport i el rei va deci­dir relle­var-lo dels càrrecs giro­nins. Després del relleu, el 1469, la ciu­tat va caure a mans dels rebels. Després de la guerra va coman­dar un exèrcit per recu­pe­rar Per­pinyà. Va ser nome­nat gover­na­dor del Ros­selló però no va acon­se­guir recu­pe­rar el ter­ri­tori de mans fran­ce­ses, ter­ri­tori que no tor­na­ria a la Corona d'Aragó fins al reg­nat de Fer­ran el Catòlic. El 1490 hi ha constància que ja era mort.