Canals

El domini raonable de l'ortografia del mestre

Dominar l'art d'escriure i saber resoldre dubtes lingüístics amb rapidesa i eficàcia són aptituds amb què un educador transmetrà el seu amor per la feina ben feta

Un domini raonable de l'ortografia és com una bona presència personal o unes bones maneres a taula: ens proporciona credibilitat, confiança i capacitat comunicativa. Així, la falta de soltesa en el maneig de les hacs, les comes o els accents ens resta poder no només per transmetre els nostres missatges, sinó per calibrar l'abast i les implicacions ocultes d'aquells que rebem.

Aquests factors es multipliquen positivament o negativa en els afers propis de qualsevol educador i, molt especialment, en el d'un mestre. Un mestre que domina l'art d'escriure, que sap la manera de resoldre amb rapidesa i eficàcia els dubtes lingüístics amb què es troba, que se sent consolidat en un edifici que construeix diàriament amb les seves paraules parlades i escrites... aquest és un mestre que transmetrà amor per la feina ben feta, respecte per l'esforç humil buscant un perfeccionament sensat, afecte cap a la comunitat lingüística en què s'enquadra el discurs personal.

Tanmateix, un mester que escriu malament sense saber-ho és com qui ensenya a disparar amb una escopeta de fira pensant que té a les seves mans un Kalàixnikov. El primer afectat és l'alumne, però el segon és el centre escolar: poques coses hi ha tan decebedores i descoratjadores per a uns pares que descobrir faltes d'ortografia en els comunicats dirigits a ells pel tutor dels seus fills. Amb raó afirmava un especialista en comerç digital que els errors ortogràfics a la seva pàgina web poden costar-li a una empresa unes pèrdues aclaparadores.

En el cas dels mestres, les pèrdues són en primer lloc pels seus alumnes i, a llarg termini, per tota la societat, que pareix un deteriorament irreparable en termes de confiança social, capacitat comunicativa i credibilitat.

És cert que hi ha qui arriba a president del govern i que escriu quatre punts suspensius, com també hi ha qui ven pòstumament quadres milionaris mentre en vida es dedicava a tallar-se l'orella. També hi ha rectors que escriuen “vamos haver qué pasa con el 3+2”: aliquando dormitat Homerus.

No es tracta d'esquinçar-se les vestidures hipòcritament. No tot el contingut de qualsevol missatge queda invalidat per contenir una falta ortogràfica. Encara més, ben utilitzada pot ser una estratègia de promoció de marca. De la mateixa manera, un bon mestre és capaç de trencar a propòsit una norma lingüística precisament amb una funció pedagògica. Per exemple, per cridar l'atenció sobre com són de ridícules algunes llacunes no només ortogràfiques sinó també gramaticals o lèxiques. És una bona oportunitat per ensenyar delectant.

Eines informàtiques tan freqüents com els correctors electrònics, traductors automàtics o funcions de l'estil “autocompletar” han d'utilitzar-se com allò que són: eines. De la mateixa manera que, després d'atropellar un vianant, no sembla que hàgim de culpar al GPS, tampoc hauríem d'escudar-nos en el conegut mantra “el word no m'ho va corregir”, tan estimat pels analfabets funcionals.

D'aquí ve la importància del mestre com a model no només en el coneixement i aplicació de les normes ortogràfiques, sinó com a guia –en un món complex i canviant– en l'ús d'aquelles eines a què se suposa que són al nostre servei, i no a la inversa. És mestre en general aquell qui té mestria, qui domina un determinat art. I per això mateix és capaç de transmetre-la. Qui domina no es deixa arrossegar per les realitats instrumentals com si estiguessin allà fora per a subjugar-lo sinó que, al contrari, les controla i les sotmet perquè es posin al seu servei. El mestre que domina raonablement l'ortografia serà molt més capaç de transmetre amb naturalitat als seus alumnes l'esmentat domini i, d'aquesta manera, capacitar-los per a la tasca –mai acabada però sempre gratificant– d'augmentar les capacitats expressives i comunicatives.

Des del passat curs, per accedir als estudis d'Educació Infantil i Educació Primària a les universitats públiques i privades del sistema universitari català, s'ha de superar la Prova d'Aptitud Personal. Aquesta prova valora els coneixements, habilitats i competències que es consideren imprescindibles per a poder accedir amb èxit als graus d'Educació. La Universitat Abat Oliba CEU posa a disposició dels estudiants de segon de batxillerat i de cicles formatius els recursos necessaris per a ajudar-los a superar aquesta prova a través del curs intensiu de preparació per a l'accés als graus d'Educació.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia