Àngela Bivern Puig

Quan tenia 22 anys, a Àngela Bivern i Puig, filla de Palol d'Onyar, la van nomenar comandanta d'una de les seccions de Santa Dorotea, que tenia el punt de reunió a la plaça del Vi, de la Companyia de Santa Bàrbara, la que defensava Girona de la ira francesa i les propostes de Napoleó. La bogeria d'Álvarez de Castro la va patir tota la ciutat, però van ser les dones les que van reclamar el dret de lluitar i morir per la causa, fins a aquell moment reservat per als que tenien pèls a la barba.

L'Àngela era filla de Magdalena Puig i Salvi Bivern, que va servir com a voluntari en la Quarta Companyia de la Creuada Gironina, amb el grau de caporal. Des d'un principi ella volia participar en la lluita i va ser així com, mentre convencien el general granadí que elles també podien fer la guerra, va pagar de la seva butxaca un voluntari perquè ocupés el seu lloc en el front de batalla. Després, i ja com a cap militar, va afrontar amb gran valentia situacions molt difícils en la primera línia de foc. L'any 1816 va ser condecorada amb la Creu del Setge de Girona. El 6 d'octubre de l'any 1820 es va casar, va tenir tres fills, però tothom explica que després de la guerra el rei Ferran la va rebre i li va fer quatre petons a la mà com a mostra de reconeixement al seu gran valor.

Àngela Bivern Puig Època:
Palol d'Onyar, 1787-1845
Activitat:
Heroïna dels setges de Girona
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.