Eva Vazquez Ramio

Eva Vazquez Ramio

De set en set

Una cosa mai vista

La gran aspiració dels partidaris de l’originalitat és arribar a crear una obra que rebenti l’esfera del món conegut. Els que desconfien d’aquests somnis humits, en canvi, en fan prou de mostrar,...

opinió

50 anys del Pompeu de Salt

A Memòria vintage, Vicenç Pagès evoca, a l’entrada dedicada a l’EGB, una època sòrdida en què a les escoles del tardofranquisme encara se segregava l’alumnat per sexes i els mestres, malhumorats...

De set en set

El pèndol miracler

Un dia se’m va acudir escriure sobre la migranya i l’endemà em va trucar un senyor oferint-se a curar-me. Per la veu, era un home ja gran, molt afable, amb aquella urbanitat gens alambinada de la...

De set en set

Tardes felices amb Txékhov

Abans de Dickens, molt abans de Flaubert i Proust, i per descomptat bastant anteriors a Joyce o Woolf, hi va haver els russos. En dèiem així, amb un gentilici que ja ho englobava tot: la neu i el fangueig...

De set en set

Mecànica i escriptura

L’escultor danès Björn Nörgaard, l’últim col·laborador viu de Joseph Beuys, ha tornat a Manresa per homenatjar-lo amb una altra acció artística en el marc del 500 aniversari de l’arribada...

De set en set

Castanyada infantil

A casa em deien que era una enxubada perquè no em relacionava gaire, però en secret tenia somnis opulents: sortir a l’escenari amb un bombí, com Liza Minnelli a Cabaret, i posar-me a cantar Mein Herr...

L’APUNT

L’algoritme de l’emoció

Els experts semblen haver-se posat d’acord: la intel·ligència artificial és lluny de crear alguna cosa que l’acosti a l’emoció humana. Ho van debatre en una de les jornades del Sònar, presentat...

opinió

L’Oli, fotògraf de capçalera

Ja em perdonarà el gironisme militant que a les envistes del seu patró guardi l’espai per honorar el poble del costat. Els fills de Salt, fins i tot en aquell temps que havíem de travessar tot el...

De set en set

Un deute de lectura

El llibre que més he estimat de petita el vaig llegir a l’hospital, mentre em recuperava d’una operació de carnots. Es deia Achouna, el pequeño esquimal, i me’l va portar la mare pensant que em...