Eva Vazquez Ramio

Eva Vazquez Ramio

De set en set

Legislar els símbols

Acabo d’establir contacte visual amb una fregidora d’aire. No hi ha hagut enamorament, només una maniobra d’aproximació per esbrinar què deu ser això de ficar unes patates tallades dins un calaix...

opinió

Quan anàvem d’exposicions

Durant un temps, massa curt, segurament desaprofitat, tenir la carrera d’història de l’art a mitges i haver trobat feina en un diari on et deixessin escriure ressenyes d’exposicions podia ser o...

De set en set

Laforet no en té la culpa

No seré pas jo qui negui la pertinència de celebrar el llegat literari de Carmen Laforet en el seu centenari, i menys que se’n faci memòria a Barcelona, la ciutat on va néixer i on va obtenir aquell...

De set en set

Antònia Canals

M’agradava el seu despatx. Era com un d’aquests racons que s’estilen ara a les classes de pàrvuls, amb cosetes de colors i moltes etiquetes. Una exposició de joguines, semblava, excepte que eren...

L’APUNT

Figueres rejoveneix amb les Rieju

A casa guardem una estima especial per les motocicletes Narcla, perquè l’avi, que era electricista, havia estat molt amic de Narcís Clarà, el seu promotor saltenc, i perquè representaven una deliciosa...

De set en set

Actualitat dels llibres

Moltes vegades he sentit a dir que escriure sobre llibres en un espai d’opinió és malgastar-lo. Aquestes peces són per a l’actualitat vibrant, per al comentari elaborat i incisiu dels fets del dia,...

De set en set

Carn trinxada

Acabo de saber què és un beef, l’anglicisme que, provinent de les disputes entre rapers rivals, s’ha trasllat a la carnassa que se serveix a les xarxes quan un tuiter està en desacord amb allò...

opinió

El pitjor poble del món

Les estadístiques són antipàtiques i, a sobre, agreugen les ferides. Com que es basen en prospeccions matemàtiques, l’exuberància del món (un trèvol de quatre fulles, posem per cas, o l’existència...

De set en set

Un retrat de Ferrater

Ho hauré d’explicar de memòria perquè encara no he llegit la biografia de Gabriel Ferrater que ha escrit Jordi Amat, Vèncer la por, i em sembla que va ser fullejant-ne les pàgines que vaig ensopegar...