No sé si “Gerry” transcorre precisament a l’estiu, perquè al desert sempre hi pot fer calor, però tant la temperatura com el moment de vacances dels dos protagonistes humans (n’hi ha un altre...

“La pell cremada” (en relació amb el film del qual parlava ahir) ho és dels cossos estirats a les platges, però també la dels paletes que, des dels anys seixanta, han anat construint cases a la...

D’Albert Puig Palau es diu que va ser un dels promotors del turisme a la Costa Brava, on estiuejava al Mas Castell, a Palamós. Desconec com va fer amistat amb un altre Albert, Lewin, però també es...

Recordant Ava Gardner nedant nua dins del mar per arribar a una misteriosa embarcació ancorada a les aigües d’un lloc de la costa mediterrània “espanyola” anomenat Esperanza, li vaig preguntar...

No sé que va fer que la recordéssim, però el cas que, en un moment de la nostra encara recent convivència al festival de Canes, quatre amics vam coincidir en què sentim certa debilitat per “Les...

La reducció de l’art a mercaderia apuntada a “L’heure d’été” d’Olivier Assayas, i el seu aire crepuscular, fan que continuï la sèrie amb “La belle noiseuse”, un film immens de Jacques...

Com ho va fer André Techiné amb “Les roseaux sauvages”, a la qual vaig referir-me ahir, Olivier Assayas va realitzar una pel·lícula, “L’Eau Froide”, sobre els temps de la seva adolescència...

La descoberta de la joia i el dolor de l’experiència eròtica, passant per l’homosexualitat, de “Call me by your name” podia haver dut cap a “Les roseaux sauvages”, film del 1994 dirigit per...

Potser la llum blanquinosa de la Pianura Padana, que s’estén per la conca del riu Po, de “Call me by your name” va fer que recordés que també hi és a “El jardí dels Finzi-Contini”, adaptació...