IN MEMORIAM. CAPELLA DE MIRALPEIX, ADVOCADA A SANT ROC. TIURANA

 

Sant Roc era l'únic lloc religiós que hi havia dins el recinte del poble de Miralpeix, ja que l'església parroquial de Santa Maria de Cluella estava molt apartada del poble i es trobava en estat molt ruïnós.

A la capella de Sant Roc tan sols s'hi deien missa el dia del Sant, la gent de Miralpeix acudia als oficis religiosos regulars  al poble de Tiurana, molt a prop

La descripció ens diu ;  edifici fet amb pedra de carreus, de planta quadrada i una sola nau.

La façana té la porta d'accés d'arc de mig punt, a la pedra clau hi ha la data de 1772, damunt de la dovella clau hi ha una petita finestreta.

 A la façana hi ha també una espadanya de petites dimensions amb una campaneta, damunt l'espadanya hi ha una creu.

 La teulada és de doble vessant.

 Per accedir a la capella s'ha de pujar dues escales.

Ens agradarà tenir noticia del cognom matern de l’Anselmo de la Torre a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/10/goigs-sant-roc-capella-del-poble.html?fbclid=IwAR0K1pJN6l0xjxHt5kt4m16XUmeHCWRPXiupV5s1pWGF2SIjdC6M-45m3o0

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/03/in-memoriam-de-miralpeix-i-la-seva.html

 Que Sant Roc   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels tiuranencs  ,   , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís,    , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

TORRE DE LES AIGÜES DEL TIBIDABO. BARCELONA

 “ desconegut”, categoria que creava la dictadura franquista per fer “ invisibles” a les persones que tenien inquietuds culturals relacionades amb el Patrimoni , retratava , La Torre de les Aigües del Tibidabo, cap a 1907.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/21574/rec/2467

L’autor fou   l’arquitecte, Josep Amargós i Samaranch (Barcelona, 14 de maig de 1849-Barcelona, 28 de setembre de 1918), i el promotor Salvador Andreu Grau (Barcelona, 1841-Barcelona 1928)

https://modernismobarcelona.com/autor/amargos-i-samaranch-josep/

El dipòsit metàl·lic esfèric –de 200 m³ i penjat per absorbir possibles terratrèmols– i l'estructura que el sosté són obra de l'arquitecte Juan Pau Torras Guardiola  ( Sant Andreu de Palomar (Barcelona), 1827 – Barcelona, 19.I.1910)

https://dbe.rah.es/biografias/49949/joan-pau-torras-guardiola

La construcció va guanyar el primer premi del Concurs d'Edificis Artístics de l'any 1905

Ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs i peripècia vital de “ desconegut “ a l’email castellardiari@gmail.com 

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

MAREDEDÉU DE LA PROVIDÈNCIA DELS PRATS. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

Llegia que els Prats, dits de Montanissell o de Carreu, gaudeixen d'un clima saludable, amb bon sol. Actualment es troba despoblat, a la vall de Prats, sota la roca de Senyús, a 1.490 metres d'altitud a la capçalera del Rialb o riu de Puials.

Al bell mig hi trobem la capella de la Mare de Déu de la Providència, senzilla però valenta davant la solitud i els hiverns de neu i fred, que para el sol i el saluda amb l'espadanya.

La retratava el Josep Maria Gavín Barceló (Barcelona, 21 de juny de 1930-Caldas de Montbuy, 28 d’abril de 2023) l’any 1979. A. Moras accedia al interior l’any 1988

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15542

Hi arribareu per la banda de Bòixols, anant a passar el Forat dels Prats, o bé des de Montanissell, passant pel Pitarell i deixant a banda i banda la font freda i les Coves d'Ormini.

El Pitarell. Fotografia del Jordi Vila Juncá 

http://www.xtec.cat/centres/c5007827/curs0607/revista0607/ermitesnargo-organya.htm

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15542

 Que la Marededéu    i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels , Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... pagesos, ramaders, pescadors, ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

SANT ANDREU DE LLANARS. PRATS DE LLUÇANÈS.

 

Llegia de Sant Andreu de Llanars que retratava el Tomàs Irigaray Lopez  que  és una construcció aïllada situada sobre un turó. L'edifici és d'una nau capçada a llevant per un absis semicircular que s'obre a la nau mitjançant un simple plec. La nau és coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, i l'absis amb volta de quart d'esfera. Les cobertes actuals són de teula àrab, però en el curs de la seva restauració es trobaren restes de lloses de la coberta original. Interiorment el mur de tramuntana presenta dos arcs de reforç que formen una mena d'arcosolis. En la restauració s'ha eliminat l'arrebossat que recobria tot l'interior.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada.

La porta es troba situada al mur de migjorn i s'obre mitjançant un simple arc de mig punt. En aquest mateix mur hi ha una finestra de doble esqueixada, igual com la que hi ha al fons de l'absis, on també hi ha una espitllera de factura moderna. La il·luminació és completa amb una finestra en forma de creu que hi ha a la façana de ponent. Sobre aquesta mateixa façana hi ha un petit campanar de torre, de planta quadrada, amb una coberta de teula a dues aigües, dividit en dos nivells de finestres. L'inferior té quatre grans obertures en arc de mig punt, una per cada façana, i el superior té quatre finestres geminades, mig partides per columnetes amb capitells troncopiramidals.

L'edifici presenta dues etapes constructives. A la primera, del segle XI, poden correspondre els murs de la nau i la banqueta que deu ser el basament d'un absis anterior. En la segona fase, del segle XII, hom procedí a regruixir interiorment els murs de tramuntana i migjorn i la construcció de l'absis actual i del campanar.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/sant-andreu-de-llanars

 Que Sant Andreu   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels pradencs , Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... pagesos, ramaders, pescadors, ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

IN MEMORIAM. SANT MER / MEDIR DE LLORÀ. SANT MARTÍ DE LLÉMENA, EL GIRONÈS.

 

El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1924, Petita ermita de Sant Medir a Llorà, Sant Martí de Llémena, el Gironès

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/9149/rec/5

Interior de l' ermita de Sant Medir a Llorà

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/9083/rec/3

 

Res a veure amb l’estat actual, que retratava la Carme Germà, i això malgrat que ha  estat restaurada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, desprès d’haver  servit com a  magatzem de la masia propera de Cal Pobre.

 

La capella de Sant Medir és un senzill edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular.

 

Al mur de migdia s’obre, prop de l’absis, una finestra de doble esqueixada; al centre d’aquesta mateixa paret, s’hi obrí una altra finestra d’espitllera. La porta és al mur de ponent, coronat per un senzill campanar d’espadanya d’un sol ull; el mur de llevant s’aixeca per damunt les cobertes de la nau.

 

L’aparell és de reble unit amb morter de calç, formant filades irregulars, i és visible en aquelles parts on ha caigut l’emblanquiment amb què fou arrebossat tot l’exterior de l’edifici.

 

Les seves característiques permeten considerar-la una obra pròpia de les formes rurals de l’arquitectura del segle X

Els catalans, d’antic tenim un frase “a sants i a minyons no els prometis si no els dons” , en molts casos, dedicar un espai a la pregaria , oratori, capella,..,  , va ser més una forma d’ostentació social, que un veritable acte de fe. Foc d’encenalls que portaria ràpidament a l’abandó i la incúria, avui la piscina és un clar exemple d’ostentació social.

 Que Sant Mer/Medir    i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels gironins, Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... pagesos, ramaders, pescadors, ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

IN MEMORIAM. SANT QUINTÍ DE MONTCLAR. EL BERGUEDÀ

 

El Josep Salvany i Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829], retratava l’any 1918, Façana de la capella de Sant Quintí de Montclar. El Berguedà.

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/5144/rec/1

Germà Garcia i Fernández, ( 1942-), del que ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs , aixi com de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com, la retratava l’any 2000:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/1614/rec/6

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/845/rec/8

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/2095/rec/9

Podeu ampliar informació a :

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-quinti-de-montclar

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-quinti

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3388

Havíem publicat:

SANT MARTÍ DE MONTCLAR. EL BERGUEDÀ JUSSÀ.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/10/sant-marti-de-montclar-el-bergueda.html

LA CASA DEL RIU DE MONTCLAR. EL BERGUEDÀ JUSSÀ

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/11/la-casa-del-riu-de-montclar-el-bergueda.html

SANTA CREU DE MONTCLAR. EL BERGUEDA JUSSÀ

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/10/santa-creu-de-montclar-el-bergueda.html

CASA I CAPELLA DE SANT PONÇ. MONTCLAR. EL BERGUEDÀ.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2024/05/casa-i-capella-de-sant-ponc-montcla-el.html

Podeu veure imatges antigues : 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/MONTCLAR

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/MONTCLAR

https://escasateva.catalunya.com/experiencia/montclar-el-renaixement-dun-poble/

El sostre demogràfic de Montclar s’assolia al cens de 1857 amb 521 ànimes, les dades no corroboren l’afirmació “després de quedar deshabitat durant els anys 40, el 1964 hi va arribar un grup d’excursionistes que van decidir instal·lar-se i començar la seva reconstrucció”, al cens de 1940  consten 417 veïns, i al tancament de l’exercici 2023 el nombre d’habitants de dret era de 129.

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates " successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

 El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Que Sant Quintí   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ribagorçans,   , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís,    , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANT JOSEP I LA MAREDEDÉU DE FÀTIMA DE LA CIUTAT DE REPÒS I VACANÇES LA RESIDENCIAL DE TARRAGONA.

 Entre 1954 – 1959,  els arquitectes Josep Maria Monravà i López ( Tarragona, 1905 + Barcelona 1999) , i Antoni Pujol i Sevil ( Tarragona , 1902, Tarragona, 2001) dissenyaven la Ciutat de Repòs i Vacances La Residencial a Tarragona.

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/ciutat-de-repos-i-vacances-la-residencial

Hi havia, en aquella època era quelcom imprescindible una capella catòlica de la que no en trobava l’advocació:

https://redescubriendomibarcelona2.blogspot.com/2024/05/17052024-tarragona-ciutat-del-repos-i.html?spref=fb&fbclid=IwZXh0bgNhZW0CMTAAAR1s4NYDje2O_yP5x5jwuFUR_iVRsj5UuqQTU8GKSctO2WH0JWaP6BD0O1Y_aem_AbK6xWY-meE7ALCVvCgivbHKpdSwA6KZ5Np3oZFewvJQnGfD18DfUEle6kmk18BLbSlSxFCMLufIGRNXCdRUryqN

En demanaré informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )

Literalment a volta d'email em deien, La tenim documentada com a Capella de Sant Josep i la Marededéu de Fàtima - Obra Sindical de Educación y Descanso - Tarragona - agregat de l'Arrabassada i la Savinosa

Ahir  30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

Que Sant Josep ,  la Marededéu    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels tarragonins  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.