«La última guardia»

Els anys no han passat a la farmàcia Cano: tot segueix igual, les mateixes estanteries plenes dels mateixos medicaments, el mateix mostrador i una de les dependentes de sempre... El telefilm La última guardia ha volgut homenatjar Farmacia de guardia mantenint-ne tant l'esperit que s'ha optat per no modernitzar-la gens ni mica, corrent lògicament el perill de semblar cutre. Han passat 14 anys (l'últim capítol, després de 5 anys d'emissió, va ser el desembre de 1995) i la televisió ha canviat molt i sobta trobar-te de cop amb aquest tipus d'humor, amb aquesta imatge i decorats (tot i que eren una mica menys de cartró pedra que els originals, que estaven a anys llum de les sèries actuals)... El pitjor, però, era la poca emoció del guió; en els revivals és fàcil caure en tòpics i moments lacrimògens. Aquí ni això. Més enllà de la gràcia de saber què se n'ha fet, dels personatges, les trames no tenien salsa. L'únic sorprenent va ser que Adolfo fos a la presó, però no van ni explicar per què. La última guardia s'ha fet per commemorar els 20 anys d'Antena 3 i com a recordatori nostàlgic pot aprovar; i ja està. A l'abril, Tele 5 també fa 20 anys, però que ningú s'esveri: no hi haurà Médico de família, la película.