Comunicació

comunicació

Desubicats a les pantalles

L'últim temporal ha palesat l'escàs coneixement que es té a la majoria de televisions espanyoles de la toponímia i la geografia valencianes

Milers de persones han clamat a les xarxes socials contra el que consideren un clar menyspreu a les senyes d'identitat

Amb un somriure i suportant de forma estoica les pitjors circumstàncies climatològiques. Així hem vist als periodistes que durant el temporal de neu, pluja i vent que ha assotat el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears, han donat la informació en directe. Però a molts espectadors valencians –privats de mitjans de comunicació públics des del tancament de RTVV– les retransmissions d'algunes televisions amb direcció a Madrid, els va fer empipar, no pel treball dels informadors, sinó per la retolació que apareixia a les pantalles. Així a La Sexta van situar Ontinyent a la demarcació d'Alacant i Oriola a la Regió de Múrcia. De la seua banda, Antena 3 va col·locar la capital de Costera, Xàtiva, a la demarcació alacantina i el mateix va fer amb Morella.

El malestar i la indignació prompte van esclatar a les xarxes socials on es clamava contra el desconeixement de la geografia valenciana per part dels grans grups de comunicació. El president de la Unió de Periodistes Valencians, Sergi Pitarch, va ser un d'ells. “Per a mi és una mostra clara de mala praxi professional i poca rigorositat periodística. No costa res comprovar el nom del poble i la seua ubicació, és una norma bàsica del periodisme. I per a mi, una errada tan greu com cometre faltes d'ortografia”, explica Pitarch qui també lamenta la manca de rectificació. Això no obstant, el col·lectiu, el tercer més nombrós de l'Estat, no ha plantejat ara per ara cap queixa oficial, ni n'ha rebudes.

On també comparteixen opinió i malestar és al Sindicat de Periodistes de les Illes Balears no per aquest cas concret del temporal, sinó per altres ocasions en què la toponímia illenca no s'ha respectat. “Hem estat més pendents de la informació local que no del que ha dit la premsa de Madrid, però hem tingut situacions semblats”, expressa Toni Gomila, president del SPIB qui assegura que el que més molesta, perquè és ja habitual, és la insistència a dir Palma per parlar-ne del conjunt de l'illa. “És un error bastant habitual”, subratlla.

Pronunciació

A tot això cal afegir la pronunciació que els presentadors fan dels topònims o dels noms i cognoms. Gomila recorda la campanya publicitària que es va fer a promocionar l'obertura d'una gran botiga d'esports i oci al municipi de Marratxí. “El vam escoltar pronunciat de totes les maneres imaginables possibles per a disgust dels seus veïns i no es va fer cap esforç per dir-ho de forma correcta”, explica.

D'exemples com aquest també recorden a Col·legi de Periodistes de Catalunya. “El primer que em ve al cap és Arenys de Mar, pronunciat sempre Arenis, però també va haver una notícia relacionada amb Vallgorguina que no l'encertaven, feia molta llàstima”, detalla el director de comunicació, Xavier Puig. Això no obstant, reconeix que a Madrid la premsa sap situar bé la geografia catalana. De fet Puig no recorda cap queixa o denuncia en aquest sentit. “En qualsevol cas, el mínim exigible per a un periodista és que sàpiga ubicar exactament el punt geogràfic on es produeix una notícia. La localització és tant important com el què o el qui. En aquest sentit creiem que els corresponsals fan bé el seu treball a Catalunya”, expressa el periodista .

De la importància de la toponímia en parla Emili Casanova, president de la secció Onomàstica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. “Està clar que el topònim és com el GPS; si no localitzes bé pots crear confusió i provocar coneixements equivocats. I, sincerament, costa molt creure que es puguen cometre errades com les que hem vist aquests dies a les televisions en relació al País Valencià”, lamenta l'acadèmic alhora que reivindica que des de les institucions es faça molta pedagogia amb aquestes qüestions.

A la Catalunya Nord

El desconeixement dels topònims catalans de la Catalunya Nord en la premsa catalana i espanyola és gairebé generalitzat, exceptuant alguns mitjans. “Malgrat que l'Institut d'Estudis Catalans té publicat, des l'any 2007, un Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord que recull tots els noms en català de les poblacions catalanes sota administració francesa, aquest és sistemàticament ignorat. Diaris, ràdios i televisions prefereixen utilitzar els noms afrancesats per a les poblacions nord-catalanes.”, explica el periodista Aleix Renyé des de Perpinyà.

D'altra banda, el desconeixement de la Catalunya Nord en els medis periodístics és tan gran que, fins i tot, alguns mitjans arriben a situar a la Catalunya Nord ciutats històriques del Llenguadoc occità com Narbona i Carcassona.

Desinterès i supèrbia

Tanmateix, hi ha persones que opinen que no sols es tracta d'una manca de rigorositat professional, sinó que hi ha una certa intencionalitat. Així ho considera el sociòleg i autor del llibre Societat Anònima, Vicent Flor, qui ho va manifestar a través de les xarxes. “No dubte que hi haja casos de mala praxis periodística, però sincerament crec que hi ha molt de desinterès i supèrbia cap a les perifèries que en general els interessen poc a Madrid”, critica. “La toponímia valenciana –continua– és des del meu punt de vista, l'exemple d'eixa ideologia dominant en què tots estem a Espanya i tots som el mateix. I passa igual amb els cognoms valencians i catalans que els pronuncien malament i no passa res. Quan un periodista ha de pronunciar un cognom alemany i no ho sap pregunta, no? Doncs això és el que s'hauria d'exigir”, raona.

El sociòleg també creu que el moviment a les xarxes contribueix a què que cada vegada siga més la gent conscient de la situació “de subordinació dels valencians”, però subratlla que no és suficient. “La resposta política és valencianisme, plantant-nos i fent-nos visibles, sentint-nos orgullosos de ser valencians i reivindicant on toque com a mínim que es diguen correctament els nostres noms. Cal lluitar per aquestes coses perquè tenen un valor simbòlic important”, reclama.

Així recorda el terme “Levante” –afegiu-li feliç– per a designar els territoris valencià i murcià i que fins i tot inclou el Diccionari de la RAE : “Nombre genérico de las comarcas mediterráneas de España, y especialmente las correspondientes a los antiguos reinos de Valencia y Murcia”. “Sentanta anys després que l'expressió errònia per a designar el nostre territori agafarà embranzida, sembla haver-se quedat per a sempre”, conclou Flor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor José Luis Balbín, presentador de ‘La clave’

Madrid

El cas de ‘La noia de Portbou’, avui a ‘Crims’

Portbou (Alt Empordà)
L’Última Hora, 12 de juny

L’Última Hora, 12 de juny

barcelona
L’Última Hora, 11 de juny

L’Última Hora, 11 de juny

barcelona
L’Última Hora, 29 de maig

L’Última Hora, 29 de maig

barcelona
L’Última Hora, 28 de maig

L’Última Hora, 28 de maig

barcelona

Josep Cuní deixarà el matinal de SER Catalunya quan acabi la temporada

barcelona

El CAC mostra el perill de la publicitat als menors

Barcelona
Carles Pérez
Conductor del programa de ràdio El Mati i la mare que el va parir

“La ràdio és un mitjà més transparent que la televisió”

Barcelona