zàping

«GH11»: una final sense emoció

Després de gai­rebé cinc mesos ha aca­bat una edició rècord de Gran her­mano, més rocam­bo­lesca que mai, amb girs cons­tants tant en mecànica com en ali­an­ces entre con­cur­sants; una edició molt entre­tin­guda pels amants del for­mat i que ha tin­gut una final sense emoció. D'una banda, va ser poc espec­ta­cu­lar: alguns focs arti­fi­ci­als per al ter­cer fina­lista, però una posada en escena trista per dir el gua­nya­dor, amb un joc enginyós –tant que s'havia par­lat del maletí i va ser el pro­ta­go­nista del gran moment—però poc vistós tele­vi­si­va­ment, i sobre­tot van supri­mir un moment mític: la sor­tida de la casa. Suposo que així s'han estal­viat els diners que han posat de més en els pre­mis finals. D'altra banda, va ser una final sense gràcia perquè feia molts dies que se sabia qui gua­nya­ria i també que ho faria per eli­mi­nació, més per supo­sat demèrit de les opo­nents que per mèrit propi. Ángel era qui tenia més fans des de l'inici a inter­net però va arra­sar (78,5%) perquè els més carismàtics ja eren fora. Un con­cur­sant que defuig sem­pre els con­flic­tes, només va tenir vídeos de dis­pu­tes. És un gua­nya­dor just, no hi ha dubte, però, com ha pas­sat altres anys, els més recor­dats seran altres: Arturo, Ind­hira, Tati­ana, Nagore, Gerardo...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.