Comunicació

JORDI MARGARIT

PERIODISTA. PRESIDENT DE RÀDIO ASSOCIACIÓ DE CATALUNYA I DIRECTOR ADJUNT DE RAC1

“El periodisme madrileny ha engreixat la gran farsa del judici”

Denuncia la laminació de la llibertat d’actuació dels mitjans en els últims anys, però també el silenci dels col·lectius professionals. Demana als periodistes honestedat i professionalitat.

Veu de ràdio, d’aquelles engolades, és un dels professionals del mitjà, dels que se’n diuen històrics. Ha estat davant dels micròfons i també als despatxos. Des del març, i en representació de RAC1, és un dels vicepresidents de l’Associació Catalana de Ràdio. En el seu últim comentari a Via Lliure afirmava que “escollir l’ajuntament és la primera estructura d’estat que tenim a l’abast i no sempre la valorem prou”.

Parlem de política?
Hi ha molta feina a fer.
On era l’1-O?
Estava votant i passant cròniques al Basté.
Catalunya està fent la transició com a país?
Transició remet sempre a la del 1978 i qualificar-ho amb aquest terme t’esborrona una miqueta. Al cap dels anys s’ha vist que era un gegant amb els peus de fang i que s’ha anat esberlant.
Quina diagnosi fa de la ràdio?
Hem d’estar molt contents de disposar tant de ràdio pública com de ràdio privada i en català. De ràdio generalista i musical, tenim dos grans cadenes que fan servir el català i pensades i fetes des del propi país. RAC1 i Ràdio Flaixbac, seguides de l’oferta de la ràdio pública. En aquest sentit, el panorama de la ràdio en català és engrescador; s’està fent una excel·lent ràdio. S’ha incorporat públic juvenil que en ràdio generalista no s’hi comptava i actualment els percentatges d’oients i joves és significativament important. I no només estem parlant dels grans noms. Als premis de Ràdio Associació es veu cada any que es fa bona ràdio en un àmbit local i d’inclusió. Si parlem del territori de parla catalana, trobem que hi ha molt bona programació radiofònica al País Valencià, les Illes, la Catalunya del Nord i Andorra. Hem desbordat tota previsió.
Les noves tecnologies han facilitat la qualitat i la professionalització en ràdios amb pocs recursos.
Totalment. Les ràdios municipals es poden escoltar per internet a qualsevol part del món. Arreu es pot tenir la informació local i directe. No fan res més que donar suport a una realització tècnica radiofònica.
Per a les ràdios locals, el servei públic és més que un mandat.
El model de ràdios locals català difícilment el trobaràs a altres parts del món. Durant el franquisme, la premsa comarcal no va emmudir del tot; quan creàvem les primeres ràdios municipals ara fa quaranta anys, el 1979, no fèiem res més que ser hereus d’estructures d’informació local que no havien emmudit. Era reprendre una tradició. La llavor ja hi era. I ara hi ha 300 emissores municipals que, a banda de seguir la tradició de la premsa local i comarcal, ho fan també amb la dels ateneus; tot és un pòsit de país. És aquest ADN nostre que marca; una realitat de comunicar-se i de relacionar-se. En poblacions de l’àrea metropolitana, l’arrel de tot plegat era posar en relació gent que ja hi era, que venia, que estava de pas, barris... la ràdio va ser un element cohesionador. I d’això ens n’hem de sentir orgullosos.
No sé si podem dir el mateix de les televisions locals. La TDT va ser una gran estocada? Hem perdut llençols pel camí?
Fer televisió és una altra història. Amb el so pots jugar de moltes maneres i manté la gràcia de la imaginació, de la creativitat, que no et dona la televisió. I en relació amb la TDT, on s’havien perdut bous i esquelles, crec que les xarxes socials ho han recuperat. Permeten fer entrevistes per Skype o FaceTime.
Ha ocupat càrrecs a Catalunya Ràdio i RAC1. Les pressions del poder són diferents?
Vaig entrar a Catalunya Ràdio a finals del 1987, on vaig estar als serveis informatius, coordinació territorial, gabinet de direcció i a l’antena. A RAC1 l’evolució ha estat inversa. Vaig entrar-hi com a conductor de programes i ara soc director adjunt. Sempre que he estat en antena no he tingut pressions de cap mena. He tingut llibertat total en la pública i la privada. Fent programació, mai ningú em va insinuar res. Sí que, des de fa un parell d’anys, la llibertat d’actuació dels mitjans està més laminada. Cada cop costa més expressar-se obertament, lliurement. Per què la ràdio i la televisió públiques no poden parlar de presos polítics ni d’exiliats? Perquè ho diu la JEC? No només la política se n’ha anat als jutjats, sinó que tots estem sota la pressió dels jutjats. I aquí enllaçaríem amb la frustrada transició. A l’exili hi ha polítics, cantants.... és un retrocés; s’ha vist que la democràcia no estava consolidada.
De l’actuació de la JEC hi ha silencis d’associacions de premsa de Madrid que diuen molt?
Moltíssim. No només trobo a faltar la veu professional dels periodistes, sinó que molts cops he trobat a faltar la veu de la gent de la cultura, l’art, la literatura. Demano honestedat, professional als que ens considerem periodistes. El periodisme a Madrid ha contribuït a fer grossa la mentida que és la farsa judicial del procés. I ho denuncio obertament. La racionalitat se n’ha anat a norris. Tot el que sigui matisar, qüestionar democràticament la sagrada unitat d’Espanya.... aquí s’hi val tot.
Tot és opinió, propaganda?
L’objectivitat no existeix. Tot és subjectiu. Per això parlo d’honestedat i professionalitat. I no n’hi ha hagut.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia