Comunicació

MARC RIBAS

CUINER I PRESENTADOR DELS PROGRAMES TELEVISIUS ‘JOC DE CARTES’,‘CUINES’ I ‘CUINES AL LÍMIT’

“Per màgic, les primeres carxofes de l’any, les que es fan esperar!”

El Jamie Oliver català té la mateixa aptitud comunicativa per transmetre la seva passió pels fogons i, sobretot, per reivindicar el producte del territori.

Aquest terrassenc nascut a Girona (1976) és el cuiner més popular i rock’n’roller de TV3. Assegura que la feina l’ha trobat a ell, un ofici amb què pot focalitzar un cap que no para de barrinar. I canalitzar tota l’energia i els sentits: veure el menjar, olorar-lo, acaronar -lo, tastar-lo... Amb tot, no para quiet: nous productes –Gelats del territori–, programes i un altre llibre, En marxa cuina! (Cossetània Edicions), en què recull anècdotes, vivències i, és clar, receptes “brutals” de cuina tradicional catalana actualitzada.

Per brutal el que estem paint aquests dies?
Per diversos motius. Perquè hi ha hagut molta mort, i això és brutal. Però també ha estat brutal el comportament de la gent, tan obedient i solidària, els nostres professionals de la salut i els de la neteja. I també les conseqüències econòmiques i la quantitat d’ERTO que hi ha hagut, així com la gestió perquè no hagin cobrat. No ha estat fàcil, suposo, però en altres països bé que s’han unit per tirar endavant. Per brutalitat, atorgar la culpa a algú i treure’s la seva de sobre.
I com ho ha viscut, sent tan actiu com és?
La primera setmana, com un descans, ja que el meu ritme és accelerat. La segona, ja buscava solucions i, a partir de la tercera, ja les aplicava per sortir vius de tot això. Treballant igual, però d’una altra manera, per tirar endavant la Taverna del Ciri, Panot Restaurant i tot allò que engloba Gastronomia Brutal. I sort, per a la meva salut mental, que els del gimnàs em van deixar màquines per exercitar a casa i deixar de saltar a corda, que ja m’estava castigant els turmells!
No era paradoxal veure com tancaven restaurants però, alhora, que es cuinava més que mai?
La gent s’ha adonat que no sap comprar. I no ho dic pas pel paper de vàter, la farina i el llevat, sinó perquè anaven a comprar massivament o massa poc. Era difícil organitzar el rebost i la nevera. Això és perquè abans no menjàvem tant a casa, no s’hi feien tots els àpats: esmorzar, dinar, berenar, sopar, ressopó, vermut, refresc... I el qui no cuinava n’ha hagut d’aprendre. I també era de les poques activitats que es podien fer confinats. També ni que fos per posar a les xarxes alguna cosa que havies fet. A alguns els sortien pans de pessic i a d’altres, bunyols (en el sentit de nyap).
Vivim una nova edat d’or de la cuina catalana?
Originàriament, a Catalunya, com a tota la Mediterrània, la terra era pobra i la cuina catalana va necessitar el comerç i l’aprenentatge de tot allò que importava, incorporant ingredients. Per voluptuositat i reconeixement, a mi m’agrada la cuina modernista, la que jo practico, quan als restaurants es va donar valor a tot allò que es feia a casa. És el moment en què es professionalitza la cuina. Un altre gran moment de la cuina catalana és la de fa vint anys, amb els germans Adrià, Roca i Carme Ruscalleda.
L’èxit dels teus programes televisius també ha contribuït a fer més popular la nostra cuina.
Cuines és un programa mes didàctic, en què un cuiner professional explica trucs, encara que no m’agrada dir-ne així, perquè els trucs els fans els mags. Si de cas, aquells recursos que tenim els cuiners per facilitar la feina.M’agrada més ser efectiu que efectista i això es el que explico al programa. Joc de cartes és pur entreteniment, més que gastronomia, però, de pas, ofereix una mostra dels restaurants del país. Cuines al limit que volia ser emès abans, és un híbrid entre els dos. Es tracta de posar-me un repte en directe i cuinar un primer, un segon i unes postres en vint minuts i amb allò que tenim a la nevera. El rodatge és complex, amb càmeres robotitzades i sense assistents. És un format en què se’m pot putejar si es vol i saber si el que he fet serà brutal o brunyol!
Tornarem a disfrutar de més ‘Joc de cartes’?
La preproducció ja ha començat. A veure què ens trobem. Volem fer un homenatge al sector de la restauració, que està molt fotut.
Hi ha ganes de reobrir i anar als restaurants.
I tant, anar-hi i descobrir-ne de nous. També moltes de tornar a cuinar per als clients. Fer la meva feina, que és purament vocacional, de servei i d’agradar a la gent oferint-los un àpat. Sobretot del que tinc ganes és d’estar amb el meu equip: viure, treballar, gaudir, sentir... Que torni aquell rock’n’roll a la cuina i al menjador.
Quins són els teus tres plats preferits?
A mi el que m’agrada és la cuina catalana, en tota la seva extensió. Puc menjar de tot, sobretot seguint la temporalitat. El que és màgic és aquella cosa que tinc només en aquell moment. Aquelles primeres carxofes de l’any que es fan esperar! Anar al camp d’en Xavier al Baix Llobregat i tallar-ne una de la carxofera, treure-li la fullaraca i i menjar-me-la crua. La mongeta del ganxet, les verdines del novembre, el moment del préssec i la pera de Sant Joan que ja tenim aquí, les figues... Són luxes perquè t’has d’esperar un any i quan les tens, signifiquen que ets viu!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia