Comunicació

Mirador

Noemí Serra

‘In memoriam’, Cuyàs

La Renfe sempre està “de bones”. Sempre li passa quelcom que es pot aprofitar. El desaparegut Manuel Cuyàs n’hauria tret molt de suc, d’aquest incident de novells: topar amb el topall del tren. I és que de Mataró, la seva ciutat, en Cuyàs sempre n’explicava cada una que era de l’alçada d’un campanar. Jo recordo fa temps que estaven esperant un tren que havien avisat i no passava i, en canvi, n’hi havia un que marxava buit. Quin tren havien d’agafar? El que no venia o el que marxava buit. Ara a un principiant se li ha acudit no posar el fre i topar amb el topall. Què en pensa Cuyàs? La teva ciutat i el tren que agafaves sovint t’ha fet un homenatge pòstum. Tots els incidents passen a Mataró. Eres un imant per a la Renfe i, alhora, la Renfe era una font d’inspiració per als teus articles tan divertits amb què alegraves el matí. Tot el dia. Era aquell record que et feia somriure quan hi pensaves. Entre irònic i seriós, tan típic de la teva signatura com a articulista. In memoriam, Cuyàs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia