Comunicació

Manel Vidal, acomiadat del ‘Zona Franca’ de TV3: “El PSC en l’eix social és un partit de dretes i en el nacional, d’extrema dreta”

L’humorista fa un llarg fil de Twitter per parlar del gag amb una esvàstica pel qual ha estat acomiadat

“Evidentment jo no li vaig dir nazi a ningú”

  • VÍDEO: El vídeo amb el gag polèmica del Zona Franca. ZONA FRANCA

L’humo­rista aco­mi­a­dat del pro­grama Zona Franca de TV3 per haver fet un gag sobre el PSC i un gràfic amb una esvàstica ha publi­cat aquest dis­sabte un llarg fil de Twit­ter per “anar matant el tema”. Vidal, que també és guio­nista del pro­gramna La Com­petència de RAC1, es mos­tra molt crític amb el PSC, ERC i TV3 i les pres­si­ons a que s’ha sotmès el pro­grama des que es va estre­nar. Intenta fer una radi­o­gra­fia de tot el que ha pas­sat aquests últims dies, asse­gu­rant que “evi­dent­ment jo no li vaig dir nazi a ningú”.

Després de fer un retrat sobre l’actu­a­li­tat política a Cata­lu­nya, amb PSC, el PSOE, ERC, Junts i els pres­su­pos­tos de fons, afirma: “Això era una mica el que deia a la secció: que el PSC en l’eix social és un par­tit de dre­tes (i no passa res, a mi per­so­nal­ment me la pela). I ho con­tra­po­sava a l’eix naci­o­nal, on el PSC és un par­tit d’extrema dreta. No cal ni argu­men­tar-ho, això”.

“Vaig fer ser­vir un meme que deu tenir deu putos anys, i que ser­veix per dir que algú és molt d’esquer­res fins que tal. Molta gent el fa ser­vir per par­lar d’un mateix, i EVI­DENT­MENT ningú pensa “mira, un nazi”. “S’ha de ser molt boo­mer o molt imbècil per creure de debò que jo vaig dir que el PSC és un par­tit nazi. Però és que això ja ho sap tot­hom, sim­ple­ment tenim gent capi­ta­lit­zant una falsa ofensa, el PSC fin­gint indig­nació i Esquerra i TV3 cedint, perquè és l’únic que saben fer”.“ (De totes mane­res exi­gir el cap d’un col·labo­ra­dor és una manera estra­nya de no voler sem­blar nazi.)”.

El fil sen­cer que Manel Vidal ha pen­jat a Twit­ter:

“Hola. Vull dir algu­nes coses i si us sem­bla podem anar matant el tema.

Pri­mer de tot: jo sabia per­fec­ta­ment on em posava i sabia que això podia pas­sar en qual­se­vol moment.

Una mica de cro­no­lo­gia. A l’estiu en Joel em pro­posa fer una secció de política cata­lana al Zona Franca. Jo no hi tenia espe­cial interès, en què la secció fos de política, perquè puc par­lar de molts altres temes amb la mateixa (rela­tiva) solvència.

Però vaig accep­tar, perquè vaig fer un DAFO ràpid i em va sor­tir que havia d’accep­tar. A mesura que s’apropa el dia de l’estrena del pro­grama em comen­cen a dema­nar que no par­lem tant de políticia. Que “obrim el focus”.

Que a la casa els pre­o­cupa la secció, que ara el PSC ha entrat a la CCMA, que per què no par­lem d’altres temes. Això s’emmarca en una con­signa claríssima que vaig inten­tar expli­car en aquests d os tuits del juliol.

Òbvi­a­ment quan diuen “no par­lem tant de política” volen dir “no par­lem tant de política cata­lana” o direc­ta­ment “no par­lem tant de la inde­pendència de Cata­lu­nya.” Par­lem de la vorera ampla que ha fet la Colau a Con­sell de Cent o de la noia de la Com­plu­tense que no sé què.

O sigui que a par­tir de lla­vors m’obligo a par­lar de política naci­o­nal cada set­mana.

I mare de Déu senyor ja us asse­guro que m’hi he hagut d’esforçar i he hagut de ras­car el fons de la pae­lla, perquè han degra­dat tant la nos­tra con­versa política que pràcti­ca­ment han acon­se­guit que con­ti­nuar par­lant de política cata­lana et faci sem­blar un boig.

És una pro­fe­cia auto­com­plerta: han con­ver­tit la Gene­ra­li­tat en una Ges­to­ria (i hi han posat el Pre­si­dent amb més pinta de ges­to­ret de la història) perquè així la gent enten­gui que aquí no tenim cap poder, que som un païset ridícul i que el 2017 ens vam fli­par moltíssim.

Dimarts d’aquesta set­mana vaig anar a fer la secció i hi vaig par­lar dels pres­su­pos­tos. Aquest és el tall de la prima con­sulta (la segona anava sobre sen­glars i cabi­rols; era més diver­tida, en la meva humil opinió).

Vaig inten­tar expli­car com estan les coses: el PSC té Esquerra aga­fadíssima pels collons i Esquerra s’està dei­xant humi­liar per pur com­plex d’infe­ri­o­ri­tat i síndrome d’Esto­colm. Una altra vegada.

Esquerra està subli­mant el noble art de l’AUTO­NO­MISME MAL FET. Ja és trist fer auto­no­misme, però jo què sé, si l’has de fer, com a mínim fes-lo bé. No només han renun­ciat al dis­curs naci­o­nal, sinó que han deci­dit que es dei­xa­rien pixar a la boca de cinc-cen­tes mane­res dife­rents.

Pedro Sánchez té els pres­su­pos­tos apro­vats i Esquerra no té més remei de supli­car-li al PSC que li aprovi els seus. El PSC no té cap mena d’incen­tiu per apro­var-los i sim­ple­ment està jugant a veure fins on s’arros­sega ERC.

I el PSC ho apro­fita per llençar mis­sat­ges als seus votants: “mireu, nosal­tres som el par­tit del quart cin­turó, de l’ampli­ació de l’aero­port del Prat i del Hard Rock Café”.

Suposo que volen apro­fi­tar que Junts està caçant mos­ques amb la boca oberta per ser el par­tit de la gent d’ordre que vol poder anar en cotxe a com­prar el pa, jo què sé.

I això era una mica el que deia a la secció: que el PSC en l’eix social és un par­tit de dre­tes (i no passa res, a mi per­so­nal­ment me la pela). I ho con­tra­po­sava a l’eix naci­o­nal, on el PSC és un par­tit d’extrema dreta. No cal ni argu­men­tar-ho, això.

Em fa moltíssima man­dra haver de dir això (i el debat adja­cent sobre els límits de l’humor ja ni t’ho explico), però en fi, som-hi, quin remei: EVI­DENT­MENT jo no li vaig dir nazi a ningú.

Vaig fer ser­vir un meme que deu tenir deu putos anys, i que ser­veix per dir que algú és molt d’esquer­res fins que tal. Molta gent el fa ser­vir per par­lar d’un mateix, i EVI­DENT­MENT ningú pensa “mira, un nazi”.

S’ha de ser molt boo­mer o molt imbècil per creure de debò que jo vaig dir que el PSC és un par­tit nazi. Però és que això ja ho sap tot­hom, sim­ple­ment tenim gent capi­ta­lit­zant una falsa ofensa, el PSC fin­gint indig­nació i Esquerra i TV3 cedint, perquè és l’únic que saben fer.

(De totes mane­res exi­gir el cap d’un col·labo­ra­dor és una manera estra­nya de no voler sem­blar nazi.)

Però bé, és un acu­dit força millor que els que han pro­vo­cat que m’aco­mi­a­des­sin d’altres mit­jans, o sigui que en aquest sen­tit estic con­tent. No hi ha res pit­jor que que et facin fora d’un lloc per un acu­dit dolent.

També és interes­sant com fun­ci­o­nen aques­tes coses: l’endemà de la secció apa­reix un arti­cle a Crónica Glo­bal.

L’ordre d’això mai no és “un peri­o­dista escriu un arti­cle -» un polític ho veu i ho porta a la comissió de no sé què”. L’ordre és “un polític li ordena a un peri­o­dista que escri­gui un arti­cle per poder-ho por­tar la comissió de no sé què”.

(Crónica Glo­bal és un un mitjà al ser­vei dels interes­sos empre­sa­ri­als de la patro­nal i els interes­sos elec­to­rals del PSC, que es finança a través publi­ci­tat de mono­po­lis que paguem entre tots com Aigües de Bar­ce­lona o direc­ta­ment de publi­ci­tat ins­ti­tu­ci­o­nal.)

El que sí que és lamen­ta­ble és que el direc­tor de TV3 surti a men­tir l’endemà de l’aco­mi­a­da­ment. El gràfic era al guió i el pro­grama és en fals directe, què estàs dient, Sig­frid Gras (nom clara­ment inven­tat).

Des de l’estrena de Zona Franca, TV3 ha per­dut abso­lu­ta­ment totes les bata­lles con­tra l’Anna Grau de torn. De fet, no n’ha llui­tat cap.​TV3 ha cedit a abso­lu­ta­ment totes les pres­si­ons i ha empe­ti­tit un pro­grama que se supo­sava que era una aposta seva súper fresca i súper digi­tal i súper how do you do fellow kids.

Jo he dit que jo sabia on em posava, però: ho sabia TV3? Com pots apos­tar per un pro­grama així i cagar-te una vegada dar­rere l’altra? Què se suposa volien?

Volien el molar que et dona un pro­grama “gam­ber­ret” sense pagar cap preu. Recu­lar cada vegada que fes falta i a sobre no assu­mir el cost d’haver recu­lat. Doncs moltíssi­mes feli­ci­tats.

Jo tinc l’enorme pri­vi­legi de no neces­si­tar TV3. No em pot suar més la polla no tre­ba­llar-hi mai més, la veri­tat. La meva gran sort (i la seva gran desgràcia) és que no som a l’any 1996. Ja està, per­do­neu la turra, gràcies a tot­hom pel suport i visca la terra.

Corol·lari.

Un senyor va anar a una mani­fes­tació con­tra el quart cin­turó amb una pan­carta per donar-me suport: una esvàstica enorme. Sem­pre a favor de la gent amb bones inten­ci­ons que té idees que sur­ten xepi-xepi.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.