zàping

Judici popular

Els temps han canviat molt a televisió des que fa més de 15 anys una jove Ana Rosa Quintana amb vestit jaqueta ajudava a impartir justícia a Tele 5. Ara és Sandra Barneda, i De buena ley aposta molt més per l'espectacle que no pas ho havia fet Veredicto. Ara l'estrella no és el jutge sinó el públic del plató. De fet, el lletrat –que és advocat però no jutge– escolta les dues parts durant cinc minuts escassos i se'n va a deliberar. La resta de l'espai es basa en les opinions del públic del plató, que critica amb vehemència algun dels protagonistes. Massa vehemència. De seguida Tele 5 ha hagut d'admetre que tant els litigants com el públic són actors, tot i que els casos són reals. Aquesta sensació de falsedat, de teatre, pot perjudicar l'espai tot i que està bé que per un cop un xou admeti que els protagonistes són actors. El que passa és que no li haurien d'haver canviat el nom: De buena ley és la versió espanyola del format italià Forum, un títol més apropiat. Aquí del que es tracta no és d'impartir llei sinó de muntar un debat sobre temes quotidians, amb molta discussió i una certa polèmica. Tot i això, el que enganxa és esperar al final a veure a qui dona la raó l'expert.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.