Els efectes de la crisi
A la recerca del morós professional
Pere Brachfield exposa a ‘L'illa de Robinson' les principals varietats de deutors
Diferencia entre els que volen pagar i no ho poden fer i els que no paguen encara que puguin
L'exposició es fa amb un gran sentit de l'humor
La morositatés una institució tan arrelada
com la truita de patates,
els toros i la migdiada
Com explica el mateix Pere Brachfield, al nostre país hi ha tres grups de persones que no paguen els seus deutes: els que volen pagar i no poden, els que poden pagar i no volen, i els hakuna matata. El cert és que la morositat és un dels problemes més greus que té la nostra economia. Perquè quan algú deixa de pagar es posa en marxa un cercle infernal que genera més morositat. I, al final, incloent-hi drames personals i familiars, l'economia entra en una gran depressió.
Pere Brachfield està considerat un dels grans especialistes mundials en recobrament d'impagats i en la lluita contra la morositat. És creador i divulgador del terme morosologia, una disciplina de ciències empresarials que estudia el
fenomen de la morositat.
Amb tots els coneixements adquirits en anys d'estudis i de pràctica, Pere Brachfield, que avui serà a l'hora principal de L'illa de Robinson, un programa dirigit i presentat pel periodista Eduard Berraondo, va escriure un llibre, Análisis del moroso profesional. Perquè, en efecte, una cosa és qui no paga perquè no pot i un altre que, des del
primer moment, es fa el propòsit
de no saldar els seus deutes.
Pere Brachfield, com tindrem oportunitat de comprovar en el programa d'avui, intenta fer crítica social amb un bon sentit de l'humor sobre aquesta varietat de morosos que fan anar malament l'economia sense cap necessitat.
L'espectador sentirà, al respecte, l'opinió d'aquest economista que també és assessor de la petita
i mitjana empresa de Catalunya: “La morositat no és un problema de les crisis econòmiques” perquè, de fet, fins i tot quan l'economia d'aquí funciona a ple rendiment hi ha qui es resisteix a pagar. No ho
fa o ho fa tard i malament.
La raó? Molt senzilla, explica el professor: aquí es pot viure sense pagar perquè les condicions socioeconòmiques, culturals i jurídiques són un camp adobat per a la proliferació de “deutors contumaços”.
“Els morosos”, explica Brachfield, “són una institució immaterial tan representativa com la truita de patates, els toros o la migdiada.” Més encara: “Gràcies a l'experiència acumulada durant els últims segles, som la primera potència mundial.”
Brachfield, tal com tindrem ocasió de veure, salva els empresaris i particulars honestos que han estat víctimes de la crisi i que no van poder pagar els seus deutes, tot i que sí que ho volien fer.