Comunicació

La Nau projecta demà “Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York”

Es tracta del documental d'InfoTV sobre els 15.000 valencians emigrants als Estats Units i el Canadà ara fa cent anys

El treball, que és fruit d'una acurada investigació realitzada al llarg de dos anys i mig, el firmen Juli Esteve, Antoni Arnau i Esther Albert

Uns 15.000 valencians van emigrar entre 1906 i 1920 al Canadà i els Estats Units, fugint de la misèria per buscar allà el pa i el futur que ací no tenien. Molts d'ells pogueren guanyar així diners suficients per a comprar terra en tornar-ne i trencar per sempre la dependència de l'exigu jornal. És una de moltes conclusions a què ha arribat la productora InfoTV els últims dos anys i mig, dins del projecte “Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York”, que es concretarà en una sèrie de quatre documentals i un llibre. El primer d'aquests documentals, “Cap a la terra promesa” (93 minuts) es projecta aquest dijous, 5 de febrer, a les 19 hores, a l'Aula Magna del centre cultural La Nau, de la Universitat de València, dins de la programació de Fòrum de Debats.

El treball, fruit d'una acurada investigació realitzada al llarg de dos anys i mig, el firmen Juli Esteve, com a guionista i director, i Antoni Arnau i Esther Albert, com a responsables de la imatge i l'edició.

Molts d'aquells emigrants procedien de la Marina Alta i la Safor, uns 8.000 i uns 2.000, respectivament. Els 5.000 restants, de la Marina Baixa, l'Alcoià, el Comtat, la Ribera, la Vall d'Albaida, la Costera, la Plana i el Racó d'Ademús, tot i que s'han detectat emigrants en la pràctica totalitat de comarques valencianes. Encara que alguns s'hi van quedar per sempre, la majoria en van tornar com a conseqüència de les dues crisis econòmiques que van patir els Estats Units, la postbèl·lica del 1921 i la Gran Depressió que s'inicià amb el crac de Wall Street, l'octubre del 1929.

El treball destaca en primer lloc per les xifres. Va començar el 2012 amb una revisió exhaustiva de les llistes de passatgers dels milers de vaixells arribats als Estats Units i el Canadà des dels ports espanyols entre el 1900 i el 1920 i dels ports francesos i anglesos entre finals del 1919 i finals del 1920. Així, es van poder destriar 15.589 entrades d'emigrants valencians. Amb aquesta llista, InfoTV va convidar els 100 ajuntaments on hi havia més de 20 emigrants a participar en el projecte. Bé directament o bé amb el suport de la Diputació de València, una cinquantena de municipis s'hi van incorporar.

Així es van localitzar uns 700 fills, néts, nebots o renéts dels emigrants, que van ser entrevistats de manera individual. El contacte amb els informants va permetre escanejar unes 10.000 fotografies, i també documents, relatius als emigrants. S'han catalogat igualment uns 500 objectes relacionats amb aquell fenomen. Finalment, 150 dels informants van ser seleccionats per a ser gravats, ací i als Estats Units, amb micròfon i càmera, i convertir-se en els personatges protagonistes de les quatre pel·lícules.

El treball ha comptat amb el suport de 50 entitats i institucions, com ara l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, la Diputació de València, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, les universitats d'Alacant i de València, el CEIC Alfons el Vell, de Gandia, l'empresa Rolser i una llista de 37 ajuntaments, encapçalats per Pego, Pedreguer, Dénia, Orba, Oliva, Xàbia, Tàrbena, el Verger, Murla, Ondara, Xaló i Vilallonga, citats per ordre decreixent en les xifres d'emigrants.

Principalment homes

Els documentals expliquen que aquella va ser, sobretot, una emigració d'homes. Però també hi ha pobles, com ara Pego, Murla o Pedreguer, on les dones que se'n van anar se situen entre el 10 i el 20 per cent del total. Els valencians es van establir majoritàriament a Nova York, ciutat i estat, i Connecticut, que és l'estat més valencià d'Amèrica.

Al principi, van treballar sobretot en la construcció i manteniment de vies de tren i de carreteres. I en les mines de carbó de Pennsylvania, Virgínia Occidental i Ohio. Però, per poc que podien, buscaven treballs més regulars i suportables en les fàbriques tèxtils o metal·lúrgiques de la costa Est americana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
En Temps Real, 17 de novembre

En Temps Real, 17 de novembre

BARCELONA
En Temps Real, 16 de novembre

En Temps Real, 16 de novembre

BARCELONA
En Temps Real, 15 de novembre

En Temps Real, 15 de novembre

BARCELONA
En Temps Real, 14 de novembre

En Temps Real, 14 de novembre

BARCELONA

Maria Dolors Genovès, Natza Farré, Maria Escario o el ‘Popap’ de CatRàdio, Premis de Comunicació no sexista 2019

Barcelona

Premis per a ‘Merlí’, Besa i el Grup Segre

Barcelona
En Temps Real, 13 de novembre

En Temps Real, 13 de novembre

BARCELONA

La CNMC multa Mediaset i Atresmedia per pràctiques anticompetitives en la comercialització de publicitat

madrid

TDT: cal resintonitzar de nou

GIRONA