La Valvi desvela el procés creatiu de Mercè Huerta

Fa quasi deu anys, la tardor del 2008, tres institucions de Girona es van posar d'acord per organitzar conjuntament una exposició triple d'homenatge a la pintora i mestra de pintors Mercè Huerta i Busquets (Figueres, 1929-Girona, 2015) a la Casa de Cultura, la Fundació Fita i la Fundació Valvi amb el títol Fidelitats. Formava part del cicle Mestres Artistes, promogut per la Fundació Fita, i Mercè Huerta s'hi va presentar cohibida, vergonyosa com era, tan faltada d'això que se'n diu afany de protagonisme o vanitat. Va ser un esdeveniment: per primera vegada el públic tenia accés a l'obra d'una artista quasi secreta tota en pes, i delicada i íntima com semblava, revelava una fortalesa i, en alguns casos, fins i tot certes audàcies del tot inesperades. Ara, quan es compleix poc més d'un any de la seva mort, de nou tres institucions ciutadanes s'han posat d'acord per honorar-la, sense excessos ni el tedi de la repetició gràcies a l'aportació d'abundant material fins ara inèdit.

Hi col·laboren, com en aquella altra ocasió, la Fundació Fita i la Fundació Valvi, a les quals s'afegeix la Fundació Rafael Masó. La primera de les exposicions s'inaugurarà dimarts (20 h) a la sala que dirigeix Maguí Noguer, amb una presentació de la historiadora de l'art Maria Lluïsa Faxedas, i les altres dues obriran el 25 d'octubre, per Fires. En cada una d'elles es podrà resseguir un aspecte diferent del treball de Mercè Huerta: l'obra de petit formar, els punts de llibre, els ex-libris i l'obra gràfica trobaran acolliment a la Casa Masó; la pintura de caire més desimbolt, al límit de l'abstracció, es podrà veure a les sales Fita de la Casa de Cultura, i els dibuixos preparatoris, els quaderns d'apunts i les anotacions de la seva labor docent són el nucli de la proposta de la Fundació Valvi. De fet, la primera idea va sorgir d'una petició de Narcís-Jordi Aragó, que a la mort de la seva esposa, l'estiu del 2015, va demanar a la també artista Glòria Cortina, amiga íntima de Mercè Huerta, i a Maguí Noguer que l'ajudessin a posar ordre en les carpetes de la seva dona. Va ser revisant-les que va néixer la certesa que aquell material mereixia ser mostrat al públic en una exposició a la qual Aragó es va consagrar curosament fins poc abans de morir, l'agost passat. “Pobra criatura, com va treballar!”, va comentar el periodista i escriptor, per a qui la pulcritud de les anotacions de treball i l'abundància d'esbossos preparatoris de la seva dona també van ser un descobriment. A l'exposició, molts d'aquests apunts es presentaran al costat de les obres acabades, la majoria mai vistes, com uns esplèndids paisatges d'Empúries, dels ametllers de Valls o dels canyissars dels aiguamolls de l'Empordà. La pràctica docent quedarà recollida amb els nombrosos apunts de model viu que va fer durant el seu pas com a professora per l'Escola Municipal d'Art i els quaderns de notes que feia servir per preparar les classes, dels quals s'ha extret la frase que dóna títol a la mostra, “L'essencial és mirar”, escrita en una mena d'organigrama que relaciona la mirada, el concepte, el cor i la mà. D'un d'aquests blocs, la Fundació Valvi en prepara l'edició facsímil.