«La fressa és part de la música o, millor, la música és part de la fressa»

Sakamoto arriba a Girona dins d'una gira que fa en solitari, amb dos pianos i l'etiqueta d'eco-friendly: el músic japonès és un activista mediambiental que predica amb l'exemple i intenta reduir al mínim en totes les seves activitats, inclosos els concerts, les emissions de CO2, els residus i qualsevol altre impacte nociu sobre l'entorn. «Jo tinc fills i em preocupa el seu futur, però també el dels fills de tothom», diu Sakamoto, que no només procura perquè les noves generacions tinguin un medi ambient habitable, sinó també unes nocions culturals suficients: per això ha impulsat el projecte Schola, una enciclopèdia musical en trenta volums (llibre i CD), setze dels quals estan dedicats a la música europea i catorze, a altres tradicions musicals no occidentals. Ja s'han editat els volums dedicats a Bach, el jazz, Debussy i Ravel, amb música seleccionada per ell, excepte en el cas del jazz. «Debussy era el meu heroi» quan era jove, rememora en el llibret del seu últim disc, però el primer disc que es va comprar va ser Tell me, de The Rolling Stones.

Amb Sakamoto, pioner del tecnopop amb la puntualment activa Yellow Magic Orchestra, autor de populars bandes sonores, músic de sòlida formació clàssica sempre disposat a experimentar, hi ha l'eterna sospita que la seva ànima creativa està dividida entre orient i occident: «La meva formació musical és sobretot occidental, però el meu sentit del so i del silenci és profundament japonès», matisa.

Una dicotomia que es planteja també en aquest últim CD doble: «La música de Playing the piano és com la cuina espanyola o italiana, més emocional i sentimental, mentre que la del disc Out of noise és més semblant a la cuina japonesa. I a mi m'agrada tastar-ho tot [riu].» A Playing the piano, Sakamoto recupera fragments de la música que va fer per a Bon Nadal, Mr. Lawrence (1983) –en la qual també va interpretar un paper–, L'últim emperador (1987) i El cel protector (1989). Out of noise aplega composicions noves, tant acústiques com electròniques, i també hi utilitza els enregistraments que va realitzar durant una expedició a l'oceà Àrtic, sota les aigües i a les glaceres, en composicions de bellesa fantasmagòrica com ara Ice i Glacier, que semblen metàfores del canvi climàtic. «La naturalesa és molt més gran del que podem arribar a imaginar», diu el músic, que hi va viure una experiència gairebé mística: «Vaig sentir una gran nostàlgia, com si deixés la meva ànima en aquella glacera», escriu al llibret.

Sakamoto actuarà diumenge vinent a la sala simfònica de l'Auditori de Girona (19.00 h, 25 euros), amb un acurat muntatge d'imatge i llum. A l'escenari, hi haurà dos pianos de concert, un dels quals «tocat» per un ordinador. Com? «Ja ho veureu...», diu, enigmàtic.