Ute Lemper i Mario Gas conviden el públic a fer un llarg viatge a través de la poesia de Charles Bukowski

Temporada Alta estrena una obra en què la cantant ha compost tots els temes

Després d'una primera part en què Ute Lemper interpretarà obres del duet Brecht-Weill, Jacques Brel i el musical Blue Angel, la segona part de l'espectacle, que durarà aproximadament 90 minuts, el centraran trenta-tres poemes de Bukowski que Ute Lemper i Mario Gas cantaran o diran, respectivament, alternant-se. Són una dotzena de cançons compostes per Lemper, que ha musicat els poemes de l'escriptor i poeta nord-americà d'origen alemany. S'hi intercalaran diversos poemes, que Gas recitarà. Tot plegat embolcallat amb un atrezzo mínim, una butaca, un tamboret, una tauleta baixa, alcohol i tres pantalles, que a vegades serveixen primers plans dels cantants en directe, i d'altres, paisatges o imatges que tradueixen el món interior dels poemes. Tot i que en la primera part no hi ha rastre de l'obra de Bukowski, Lemper va explicar ahir que les cançons de la primera part, especialment les de Brecht, «tenen l'humor i l'esperit de Bukowski, de manera que en la segona part el concepte que relliga l'espectacle no s'atura i els poemes no estan editats, no els he tocat, no tinc el dret d'alterar-los, de manera que mantenen la seva forma original.» Lemper explica que a l'hora de fer la tria els criteris han estat diversos. Primer, la temàtica: hi ha tres blocs, que són la relació amb el seu pare, la relació amb les dones i la solitud. Hi ha també d'altres criteris, més pràctics, com ara la llargada del poema, la seva musicalitat, el seu llenguatge i la repetició de versos que puguin fer la funció de tornada de les cançons.

Lemper i Gas són conscients que Bukowski és un personatge controvertit, però defensen a ultrança la seva obra: «M'agrada la seva manera d'escriure –diu Lemper–, és semblant a Brecht pel seu realisme, el caràcter directe i la nuesa de la seva obra.» Per Gas, «més enllà de la llegenda urbana que arrossega el personatge, és autor de novel·les, relats i una ingent obra poètica, és un poeta urbà atent a l'experiència vital de la ciutat, dur, sincer i sempre enfrontat al poder». Per Lemper, cal anar al fons de l'obra d'aquest autor, el 30% de la qual és «aspre», però el 70% restant és «més profund, filosòfic i trist, perquè parla de la dificultat d'arribar a la perfecció, de la manca de sentit de la vida, i no respecta res, de manera que cal destruir-ho tot per tornar a recomençar. Cal treure capes per arribar a l'essència. És molt contemporani», rebla l'actriu. Lemper reivindica la seva capacitat de transitar per l'obra d'un autor dur, a vegades groller, que contrasta amb la seva imatge de refinada elegància: «Si arribem al fons de Brecht, és el mateix, cru, aspre, amb una imaginació molt sexual. Jo únicament explico històries. En les fotos puc semblar una diva, però no ho sóc i únicament intento buscar el que hi ha de veritat en la realitat. Ho faig a través de la música.»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.