“Mataró té molts actius per ser un referent cultural”

Positiva. Els primers mesos han estat molt intensos per comprendre i abastar totes les potes del museu.

El Museu de Mataró té una llarga trajectòria. M'he trobat un equip molt motivat i potent i això no és sempre habitual. Hi ha unes dinàmiques de fer que ja estaven engegades i jo he intentat pujar al carro. De mica en mica he intentat introduir-hi noves maneres de fer, amb els aspectes que jo hi podia aportar, i ser continuista amb les dinàmiques que ja estaven com calia.

Penso que hi estic aportant una mirada nova i fresca, tot i que soc conscient que potser de portes enfora costa molt veure això, tot i que no és la nostra funció fer canvis radicals i d'un dia per l'altre. El museu és una cosa molt complexa on hi ha una estructura interna de conservació de col·leccions, política d'adquisicions, etc. Tot això coexisteix al 50% amb el que pot veure el públic i un dels reptes és comunicar de portes enfora tot el que es fa des de dins.

Sí, Mataró té molts actius per arribar a ser-ho. Segurament falta més cohesió, més treball en equip amb els diferents agents culturals de la ciutat i que també ens deixem de mirar el melic i estudiem amb què podem treballar conjuntament. Aquí és on puc aportar-hi la meva mirada fresca.

Estic bastant convençuda que hi ha una part de la ciutadania que ho coneix i gaudeix del que fem. També és veritat que bona part de la població desconeix aquesta oferta i això és una de les coses a resoldre. Tot i això s'ha de dir que el Museu de Mataró és una referència dins el sector professional, tant per la seva trajectòria com per la quantitat de coses que s'hi han fet. Potser tot això s'ha de comunicar d'una manera diferent.

S'ha d'actuar en diversos fronts i fer-los avançar. Ens falta molt en aquest sentit perquè tenim uns horaris d'obertura molt reduïts i això és un hàndicap, tot i que tenim un impacte de públic important.

N'hi ha un, el que es va crear més recentment, que és Can Marfà. Se'n va obrir una part ja feta però està en fase de creixement, tot i que és el que té les instal·lacions més modernes.

Volem trobar un cert equilibri entre els diferents equipaments que conformen el museu de la ciutat, com per exemple els horaris d'obertura. També com a museu ens hem de potenciar en l'àmbit d'imatge. Volem mantenir el nivell d'excel·lència pel que fa a la programació però s'han de potenciar molt més els actius de la nostra col·lecció. Això és el que la gent no coneix i som vistos només per la dinàmica d'exposicions temporals. També hem de projectar el museu de Can Marfà.

Després de la seva restauració ara se li ha d'aplicar un projecte de difusió i dinamització i em consta que s'hi està treballant. Sí que potser els tempos no han anat tal com un s'espera perquè realment no tenim tants recursos.

És que no es va decidir. Aquestes obres no estaven a lliure disposició i crec que tot plegat va ser fruit d'una precipitació d'informacions. Aquests quadres no s'han ofert mai de manera formal a Mataró, i si s'han ofert d'alguna manera ha sigut a canvi d'una sèrie de condicions. Segurament algú va pensar encertadament que aquests quadres es podien relacionar amb la nova restauració de capella dels Dolors però això no es fa d'un dia per l'altre. A més, resulta que els quadres de Viladomat ja estaven compromesos amb Manresa. El meu informe no era negatiu, senzillament informatiu, i el que deia era que en aquells moments no teníem un espai físic per poder acollir aquestes obres de manera immediata.

Mai ens cansarem de reclamar més superfície. Mataró necessita un bon museu d'història de ciutat. Ara ja el té, però està dividit i atomitzat.