Patrimoni

ANNA CAPELLA

DIRECTORA DEL MUSEU DE MATARÓ

“Mataró té molts actius per ser un referent cultural”

“M'he trobat un equip molt motivat i potent, i això no és sempre habitual”

“Volem mantenir el nivell d'excel·lència pel que fa a la programació però s'han de potenciar molt més els actius de la nostra col·lecció”

“El museu és una referència dins el sector per la trajectòria i per la quantitat de coses que s'hi han fet”

Apassiona- da per la cultura
Nascuda a Girona el 1964, Anna Capella està casada i té dos fills. Llicenciada en història de l'art per la UAB i amb un màster en gestió cultural en l'àmbit local per la UdG, l'ara directora del Museu de Mataró va estar al capdavant durant 17 anys del Museu de l'Empordà, a Figueres. Abans, va treballar cinc anys al Museu d'Història de la Ciutat de Girona com a conservadora. El teatre, l'art, el mar, viatjar i “córrer món” són algunes de les seves aficions.
Tenim uns horaris d'obertura molt reduïts i aquest fet és un hàndicap
La vintena de quadres de Viladomat ja estaven compromesos amb Manresa

Anna Capella és des de fa un any i mig la directora del Museu de Mataró.

Quina valoració en fa, de l'any i mig que fa que és al capdavant del Museu de Mataró?
Positiva. Els primers mesos han estat molt intensos per comprendre i abastar totes les potes del museu.
Com se l'ha trobat?
El Museu de Mataró té una llarga trajectòria. M'he trobat un equip molt motivat i potent i això no és sempre habitual. Hi ha unes dinàmiques de fer que ja estaven engegades i jo he intentat pujar al carro. De mica en mica he intentat introduir-hi noves maneres de fer, amb els aspectes que jo hi podia aportar, i ser continuista amb les dinàmiques que ja estaven com calia.
Basant-se en la seva experiència, què creu que hi pot aportar?
Penso que hi estic aportant una mirada nova i fresca, tot i que soc conscient que potser de portes enfora costa molt veure això, tot i que no és la nostra funció fer canvis radicals i d'un dia per l'altre. El museu és una cosa molt complexa on hi ha una estructura interna de conservació de col·leccions, política d'adquisicions, etc. Tot això coexisteix al 50% amb el que pot veure el públic i un dels reptes és comunicar de portes enfora tot el que es fa des de dins.
En l'àmbit de museu, Mataró pot arribar a ser un referent cultural?
Sí, Mataró té molts actius per arribar a ser-ho. Segurament falta més cohesió, més treball en equip amb els diferents agents culturals de la ciutat i que també ens deixem de mirar el melic i estudiem amb què podem treballar conjuntament. Aquí és on puc aportar-hi la meva mirada fresca.
Creu que els mataronins coneixen prou l'oferta, les exposicions i les activitats dels diferents equipaments que conformen el museu?
Estic bastant convençuda que hi ha una part de la ciutadania que ho coneix i gaudeix del que fem. També és veritat que bona part de la població desconeix aquesta oferta i això és una de les coses a resoldre. Tot i això s'ha de dir que el Museu de Mataró és una referència dins el sector professional, tant per la seva trajectòria com per la quantitat de coses que s'hi han fet. Potser tot això s'ha de comunicar d'una manera diferent.
I la gent de fora?
S'ha d'actuar en diversos fronts i fer-los avançar. Ens falta molt en aquest sentit perquè tenim uns horaris d'obertura molt reduïts i això és un hàndicap, tot i que tenim un impacte de públic important.
S'ha de potenciar algun espai en especial?
N'hi ha un, el que es va crear més recentment, que és Can Marfà. Se'n va obrir una part ja feta però està en fase de creixement, tot i que és el que té les instal·lacions més modernes.
Quins reptes es marca?
Volem trobar un cert equilibri entre els diferents equipaments que conformen el museu de la ciutat, com per exemple els horaris d'obertura. També com a museu ens hem de potenciar en l'àmbit d'imatge. Volem mantenir el nivell d'excel·lència pel que fa a la programació però s'han de potenciar molt més els actius de la nostra col·lecció. Això és el que la gent no coneix i som vistos només per la dinàmica d'exposicions temporals. També hem de projectar el museu de Can Marfà.
Tot i la restauració, fa la sensació que la capella dels Dolors de Santa Maria és una joia de la qual no s'acaba de treure profit.
Després de la seva restauració ara se li ha d'aplicar un projecte de difusió i dinamització i em consta que s'hi està treballant. Sí que potser els tempos no han anat tal com un s'espera perquè realment no tenim tants recursos.
Relacionat amb Viladomat, fa menys d'un any va sorgir una polèmica quan es va decidir no acceptar una possible cessió de 20 quadres del pintor que s'hauria avalat per un informe negatiu fet per vostè. Per què es va prendre aquesta decisió?
És que no es va decidir. Aquestes obres no estaven a lliure disposició i crec que tot plegat va ser fruit d'una precipitació d'informacions. Aquests quadres no s'han ofert mai de manera formal a Mataró, i si s'han ofert d'alguna manera ha sigut a canvi d'una sèrie de condicions. Segurament algú va pensar encertadament que aquests quadres es podien relacionar amb la nova restauració de capella dels Dolors però això no es fa d'un dia per l'altre. A més, resulta que els quadres de Viladomat ja estaven compromesos amb Manresa. El meu informe no era negatiu, senzillament informatiu, i el que deia era que en aquells moments no teníem un espai físic per poder acollir aquestes obres de manera immediata.
En aquest sentit, Mataró necessita més espais museístics?
Mai ens cansarem de reclamar més superfície. Mataró necessita un bon museu d'història de ciutat. Ara ja el té, però està dividit i atomitzat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia