novel·la
d. sam abrams
El nostre tot
Després de la publicació de nou poemaris contundents entre La set d’aigua (1991) i D’incertes incerteses (2013), que l’acrediten com a una les veus més imprescindibles de l’actual panorama de la poesia catalana, Montserrat Rodés, en plena maduresa, ha inaugurat la seva carrera com a narradora amb la nouvelle excel·lent titulada Un mar imperceptible.
Al llarg de més de dues dècades d’esplèndid esforç sostingut en el terreny de la lírica, Rodés ens ha demostrat que no és gens amiga de la fugida endavant, la improvisació sobtada o el pas en fals. Dit d’una altra manera, si Rodés ha volgut debutar com a novel·lista als 66 anys és, ben segur, per alguna raó més que solvent. L’autora ha agafat el mateix camí que el gran François Mauriac i que Joan Sales, perquè ha sentit una profunda necessitat artística d’anar més enllà del constrenyiment de la veu lírica, per un costat, i de fer una contribució original i significativa a la novel·la d’ara, de l’altre.
Partint del mestratge poètic
És més, com en el cas dels precedents de Mauriac i Sales, Rodés ha desplaçat el seu mestratge poètic al terreny de la narrativa, una qüestió que es nota en tota una sèrie d’aspectes conceptuals i formals: la bellesa i la precisió de la llengua, la concentració textual amb salts discursius, la ben dosificada potència dramàtica i emotiva dels personatges, la gran capacitat d’evocació de la realitat física, el domini del flux del ritme narratiu, l’estructura controlada del conjunt, la subtilíssima profunditat de l’obra...
De manera molt intel·ligent, Rodés ha optat per la forma de la nouvelle o novel·la breu amb tot el que té d’extrem i de síntesi. Rodés sap perfectament que aquest subgènere de la narrativa té una gran tradició a Catalunya i, a més, s’adapta com un guant al propòsit de l’autora que ens vol demostrar que menys és més. Rodés s’ha proposat redefinir la novel·la, esquivant els paranys i vicis més arrelats a la narrativa actual: la prolixitat, l’obvietat, la insubstancialitat i l’opacitat.
En només 118 pàgines, Rodés ens ha donat una novel·la cenyida, penetrant, ambiciosa, viva, exigent i memorable que ens deixa amb la sensació de sacietat i plenitud que donen les novel·les a gran escala. Amb gran sagacitat, l’autora va tocant, una a una, totes les grans qüestions de la condició humana. Estem davant d’una novel·la que ens obliga a viure a fons el text i a interactuar-hi lentament amb totes les nostres eines reflexives. Rodés vol que veiem amb deteniment el seu mar imperceptible, el mar de la humanitat.
