Pròxim capítol: 26. Cinc mesos de setge (Muralles, Hostalric)
La Gernika gironina
Figueres es van convertir, durant la Guerra Civil, en la ciutat gironina més castigada pels bombardejos de l’aviació feixista
L’atac més mortífer es va produir el 3 de febrer del 1939, quan la derrota republicana era gairebé inevitable i l’exèrcit franquista tenia la clara intenció de castigar la població civil sense contemplacions
Les darreresestimacions apunten que van morir 284 persones pels bombardejos que va patir Figueres durant la guerra
El primer ataces va produir el 20 de gener del 1938 a la matinada, però afortunadament no va provocar cap mort
El 3 de febrer del 1939, pocs dies abans que les tropes franquistes arribessin a la frontera francesa i donessin per conclosa l’ofensiva de Catalunya, la ciutat de Figueres va patir un bombardeig terrorífic. Era un dia fred. De cop i volta, tres esquadrilles de bombarders alemanys He-111 van irrompre en el cel de l’Empordà i van començar a escopir desenes de bombes. L’objectiu no era només el castell de Sant Ferran, convertit en centre d’operacions del govern de la República i en arsenal militar; sinó també la ciutat, en què s’amuntegaven milers de refugiats esporuguits, soldats desmoralitzats i els pocs veïns que no havien fugit al camp. L’aviador Lario Sánchez va descriure l’escenari dramàtic d’aquells dies a la capital de l’Empordà: “Als carrers de la ciutat regnava un embús absolut format per vehicles de tot tipus i una gentada mixta composta per combatents i paisans. Era el formidable tumult d’una ciutat presa a l’assalt per una massa que retrocedeix cap al desconegut en una situació espantosa.” Per acabar-ho d’adobar, l’aviació franquista assetjava sense pietat, tal com va succeir cinc dies abans de l’ocupació de la ciutat. Una supervivent d’aquell episodi, Blasa Vaquero, va deixar un testimoni esfereïdor del bombardeig, que va viure des del refugi de la plaça del Gra, el nostre espai amb història: “Tots van quedar enterrats. Jo també vaig quedar una mica enterrada, però gràcies a uns militars vaig poder sortir de les runes amb una nena als braços que només tenia un any d’edat i era morta a causa d’aquell bombardeig.” Aquest no va ser l’únic atac que va patir Figueres aquell dia. Se’n van produir quatre més, d’intensitat diversa. De fet, quan Vaquero era traslladada a una infermeria, en va viure un altre en primera persona: “Vaig veure com els militars que m’havien tret de les runes queien morts a causa de les bombes d’un avió.” Pocs minuts després, aquesta refugiada es va veure obligada a deixar el cadàver del seu fill i els tres nebots sota les runes de la plaça del Gra. En total, aquell dia van morir 83 persones, entre els quals hi havia 25 nens i 49 refugiats, de què molts ni tan sols van poder ser identificats.
No va ser l’únic bombardeig que va patir Figueres al llarg de la guerra. Des del 20 de gener del 1938, quan es va veure atacada per avions de la legió Condor i de l’aviació legionària italiana, fins al 7 de febrer del 1939, la ciutat va viure fins a 18 atacs aeris, que van provocar un total de 284 morts segons les estimacions més moderades. De fet, el 1943, encara es van trobar 7 cadàvers sota les runes del refugi de la plaça del Gra. Sigui com sigui, després de Barcelona, Figueres té el trist honor de ser la ciutat catalana més castigada pels atacs aeris, molt per davant de Lleida (amb 256) Granollers (239), Tarragona (230) o Badalona (126). Segons l’historiador Enric Pujol, Figueres mereix el qualificatiu de “la Gernika-Lumo catalana, no només perquè hi va haver moltes víctimes, sinó perquè la ciutat i la comarca eren la seu de tres governs” i “això la convertia en un pol d’atracció de les forces franquistes”. Els objectius, però, no eren només els màxims dirigents polítics, sinó també la població civil. Les autoritats republicanes van intentar protegir-los de la barbàrie i van impulsar la construcció de fins a 15 refugis, però la potencia dels atacs i la insuficiència d’aquest recurs no van aconseguir evitar un nombre tan elevat de baixes.
El primer atac es va produir el 20 de gener del 1938 a la matinada, quan diversos avions van deixar anar fins a 30 bombes. Ricard Martín Serra, que va ser alcalde de la ciutat entre el novembre del 1937 i el maig del 1938, va deixar un testimoni colpidor d’un d’aquests bombardejos: “Mai havia vist res igual. Pilons de gent morta, cadàvers destrossats, cabells i vestits penjats als arbres i cossos decapitats. Els cadàvers s’amuntegaven al cementiri.” Els bombardejos van deixar un rastre devastador, amb més de 560 edificis van quedar destruïts. Segons un veí que va arribar amb les tropes franquistes, el panorama de la ciutat el 8 de febrer del 1939 “era desolador”: “Els carrers plens de runes, moltes carres enrunades. Algunes cases seguien cremant.”