Cultura
Arrencada a tot drap
El Temporada Alta engega avui amb un cap de setmana fins a diumenge que contempla 14 espectacles i 22 funcions, començant pel ‘Nit de reis’ de Donellan
Declan Donellan construeix un ‘Nit de reis’ únicament amb repartiment masculí
El Temporada Alta és un tren que arrenca a tot drap. Des d’avui i fins a diumenge, hi ha previstos 14 dels 97 títols que es programaran al festival fins al 10 de desembre. No hi ha temps per a la incertesa. D’entrada, avui, el Municipal de Girona rep una nova proposta de Declan Donellan, ara amb la companyia russa del Festival Internacional Txèkhov fent una adaptació de Nit de reis (demà es repeteix). L’obra es representa en rus, sobretitulada en català. Aquesta estrena coincideix amb la interessant proposta sobre la manipulació de la realitat a La visita de la vella dama al Teatre de Salt, amb Farrés Brothers, Vicky Peña i Xavier Capdet, i el teatre documental sobre l’ètica del fotoperiodisme d’El color de la llum a La Planeta.
Dvenadstsaia Noch (‘Nit de reis’) juga amb un codi que el director de Cheek by Jowl ja va provar, fa uns anys, en Al vostre gust: tot el repartiment és masculí. Ho repeteix perquè també en aquesta peça hi ha un actor que ha de representar un personatge femení que es fa passar per home.
“És una comèdia, aparentment, lleugera, en què es plantegen conflictes humans, caràcters extraordinaris”, comentava, ahir, a la premsa al Palau Robert de Barcelona un dels actors de la companyia, Andrey Kuzichev. El mèrit de la proposta de direcció, segons rematava Ygor Yasulovich, és “trobar les imatges més pròximes a l’espectador actual, perquè pugui identificar en escena algun conegut o amic”. Fa uns 17 anys que Donellan manté una relació estable amb aquesta companyia russa a través del prestigiós Festival Txèkhov. El repartiment està encantat del treball amb la direcció, que contempla les produccions com un element viu, fluid. Per això, ja imaginen que, aquesta tarda, que Donellan assistirà a l’assaig general abans de l’estrena al Teatre Municipal, ja els proposi alguns canvis nous. Yasulovich admet que tenen “por de perdre’l, perquè hi ha molt pocs directors com ell en tot el món”. El treball del duet Donellan i Nick Ormerod (s’encarrega del vestuari i l’espai escènic) és com el d’un escultor, que “va traient tot el que sobra d’una pedra per deixar la forma més nítida i clara per a tothom”, apunta Yasulovich. Declan Donellan té un punt de vista del muntatge que va modelant, escena a escena, assaig a assaig, amb els actors fins a un objectiu concret que, a més, mai és del tot tancat.
Com van afrontar l’aposta de combinar personatges femenins? Yasulovich recorda que el primer que van fer a l’assaig va ser “posar-se faldilles”. Efectivament, Kuzichev recorda que, ja en el primer assaig, els van ensenyar a “com asseure’s, aixecar-se o mantenir-se quiets” com si fossin una dona “per poder entendre millor la naturalesa femenina”. Si Yasulovich (amb vestit a la foto) interpreta el paper ambigu de dona i home, Kuzichev, que assumeix el rol de bufó, també ha volgut introduir en el seu rol algun truc que permeti insinuar una certa ambigüitat sexual.
Més Temporada Alta
El festival de tardor de Catalunya té un pressupost de 2,9 milions d’euros. Dels 97 espectacles, 26 seran estrenes absolutes (quasi tots passen a sumar-se a la cartellera de temporada a Barcelona) i es posen 47.478 entrades a la venda. El festival, molt arrelat en terres gironines, se centra a Salt i Girona però hi ha sis municipis més que s’hi impliquen: sumen 22 escenaris diferents.
Tragicomèdia de Dürrenmatt amb titelles
Segons el director de ‘La visita de la vella dama’, Jordi Palet, si Bertolt Brecht tenia confiança en la societat als anys cinquanta, Friedrich Dürrenmatt ja l’havia perduda. Per això, aquest dramaturg suís va especialitzar-se en obres que eren cíniques amb el poder en to de tragicomèdia. L’autor justificava la seva obra al final de la seva vida apel·lant al fet quq ell escrivia d’homes “i no de titelles”. Palet admet que han fet el tomb a l’autor i aposten per construir una obra, protagonitzada per Vicky Peña i Xavier Capdet, i que el poblat es representa amb titelles, que han volgut humanitzar. El director celebra el treball dels actors, que fan creïble el diàleg amb les titelles. Confessa que un dels temes de l’obra (com es pot manipular la realitat) els “ha esclatat als assajos”, arran de la informació que s’ha anat publicant en els diferents mitjans sobre la situació política actual a Catalunya.
Farrés Brothers és una companyia molt coneguda en l’àmbit familiar per la seva valentia en els temes que tracten (la malaltia d’Alzheimer, l’assetjament...) Però sempre han volgut alternar la programació adulta amb la familiar. El 2011, van estrenar un interessant i sorprenent ‘Equilibristes’. També els dos manipuladors de la companyia van actuar dins de ‘Primera història d’Esther’, d’Espriu en la versió d’Oriol Broggi al TNC. Palet apunta que, per a adults, s’ha pogut estirar més el to còmic i el dramàtic que si es fes per a tots els públics. Dürrenmatt és un autor que s’ha prodigat poc a Catalunya. Se’n recorda el ‘Frank V‘ (en clau d’opereta) al Lliure el 2015, ‘Ròmul el gran’ al TNC el 2005 i ‘Els físics’ al Tantarantana, també el 2005.