Laia Alsina guanya el Torneig de Dramatúrgia
‘A l’altre barri’ va superar per punts ‘No piquis a la porta’, de Xisco Rosselló
La guanyadora de la setena edició del Torneig de Dramatúrgia Catalana és Laia Alsina i Ferrer. Es confirma la recuperació de l’espai de les dramaturgues; si progressivament han anat entrant més convocades entre els vuit finalistes del torneig (no es deixa repetir a ningú), han aconseguit sempre millors percentatges com a finalistes i guanyadores respecte a l’absolut dels homes. Jordi Casanovas (impulsor del torneig i dramaturg), arran de la gala dels Premis Butaca de fa uns dies, feia un recompte i demostrava com calia apoderar el paper de les dones autores de teatre. Que les produccions les veiessin com a autores d’obres amb recorregut. Així ho exposava a partir de les dades que s’han anat recollint en les sis primeres edicions del Torneig de Dramatúrgia. Ahir a quarts d’onze de la nit es feia pública, novament, l’obra d’una autora.
Laia Alsina i Ferrer va guanyar, ahir a la nit, la primera semifinal del VII Torneig de Dramatúrgia Catalana. El text amb què va guanyar és A l’altre barri, que narra un entramat de relacions familiars complicades que entren en conflicte durant un enterrament.
El just finalista ha estat Xisco Rosselló amb No piquis a la porta, una peça amb molt d’humor que relata la trobada entre un home i ell mateix amb 30 anys més. El personatge gran ha tornat del futur per advertir el jove que no cometi l’error de portar a terme una pràctica sexual concreta amb la seva parella perquè serà una decisió de la qual es penedirà tota la vida.
El Torneig de Dramatúrgia ha enfrontat aquest any Raquel Loscos, Laia Alsina, Xisco Rosselló, Carla Torres, Juli Disla, Manuel Veiga, Toni Cabré i Anna Maria Ricart. Les bases del concurs demanen als autors que escriguin una peça per a dos actors en què succeeixi un fet que serà determinant per als protagonistes. El certamen té una rèplica a Buenos Aires amb el Temporada Alta argentí en què els dos finalistes combaten contra dos dramaturgs argentins. De fet, el model del torneig ha tingut moltes rèpliques, tot i que en cada festival varien el reglament. Un percentatge notable de les obres, de mitja hora de durada, que es presenten al Torneig s’han allargat i estrenat posteriorment professionalment. És el cas d’El crèdit (Jordi Galceran), Red Pontiac (Pere Riera), o La nostra Champions particular (Cristina Clemente), entre altres.
