cultura

ROMÀNIC CATALÀ DE MUNTANYA

Joies romàniques amagades en l’entorn natural dels Pirineus

Les línies simples d’aquest estil arquitectònic i la seva monumentalitat s’integren a la perfecció en el paisatge

L’entorn natural dels Pirineus de Catalunya, de gran bellesa, aplega part dels millors exponents del romànic català. La Vall de Boí, la Val d’Aran, l’Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès i l’Alt Empordà són alguns dels principals punts del territori que conserven esglésies i monestirs del romànic. Una ruta culturalment enriquidora que es pot fer en perfecte harmonia amb el medi natural.

La Vall de Boí, Patrimoni de la Humanitat

Redacció

El conjunt romànic de la Vall de Boí és excepcional. N’és prova que té la consideració de la Unesco de Patrimoni de la Humanitat. L’excepcionalitat ve per la concentració en un espai reduït d’un elevat nombre d’esglésies del mateix estil arquitectònic. Uns edificis de gran qualitat que han arribat fins avui en un envejable estat de conservació i molt poc modificades.

El conjunt el formen les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll , Sant Joan de Boí , Santa Eulàlia d’Erill la Vall , Sant Feliu de Barruera , la Nativitat de Durro , Santa Maria de Cardet , l’Assumpció de Cóll i l’ermita de Sant Quirc de Durro . Els temples van ser construïts entre els segles X i XII i segueixen l’estil romànic llombard, caracteritzat per l’acurat treball de la pedra, els esvelts campanars de torre i la decoració exterior d’arquets cecs i bandes llombardes.

La ruta del romànic en cinc passos per la Val d’Aran

Redacció

La descoberta del romànic de muntanya a la Val d’Aran la podem fer en cinc passos, els que ens portaran per les cinc esglésies de la quinzena que formen part de la coneguda com a ruta del romànic de l’Aran.

El primer pas el fem a l’església de Nostra Senyora de la Purificació (a Bossòst). El temple és de planta basilical i disposa de tres naus construïdes en volta de canó, que se sostenen sobre pilars circulars.

La segona etapa ens porta fins a Sant Miquel de Vielha , un edifici que és un perfecte exemple de la transició de l’estil romànic al gòtic. D’allà ens traslladarem a Sant Andreu de Salardú, una església del segle XIII aixecada en ple romànic tardà.

Encara ens manquen dos punts més per enllestir la ruta. El primer Santa Maria d’Arties , que té la consideració de Monument Nacional i on hi trobem interessants pintures murals gòtiques i renaixentistes; la segona, Santa Eulàlia d’Unha , que conserva pintures romàniques -concretament la cara- del que es considera que deuria ser el Pantocràtor.

Santa Maria de la Seu d’Urgell, una peça única

Redacció

La Seu d’Urgell amaga un tresor: l’única catedral romànica que es conserva a Catalunya, Santa Maria de la Seu d’Urgell . És una construcció del segle XII, de pedra despullada d’ornaments. Ara bé, a les galeries del claustre hi ha més de 50 capitells decorats amb elements vegetals, persones i bestiari popular. Una rosassa del segle XV il·lumina l’altar major.

El conjunt catedralici comprèn la basílica, el claustre i el Museu Diocesà , que acull pintures, orfebreria i altres objectes de l’art sacre del bisbat d’Urgell.

Dos monestirs únics a la ruta del Berguedà

Redacció

La ruta del Berguedà és la dels monestirs. El primer que ens trobem és el de Sant Jaume de Frontanyà . Malauradament, de l’original només se’n conserva l’església, tres absis i el transsepte. El seu cimbori de dotze cares és únic en tot el romànic català i és un dels seus grans valors.

Una mica més al nord, al municipi de Guardiola de Berguedà hi trobem el monestir de Sant Llorenç , que ha estat restaurat recentment. Gràcies a aquesta acció,l’església ha recuperat el volum inicial, cosa que permet contemplar l’interior tal com era el segle XV, presidit per a tribuna-cripta de la nau central.

La ruta noble del Ripollès: terra de comtes i abadesses

Redacció

El Ripollès amb un total de 98 monuments distribuïts per tots els municipis de la comarca, és tot un referent pel món romànic. És un punt clau del que es coneix com la ruta dels comtes i els abats i abadesses. A través dels seus municipis podem seguir el rastre de la història vinculada al mite fundacional de la nació: la tomba de Guifré el Pelós , el record dels comtes Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV ...

Un punt clau de la ruta és el monestir de Santa Maria de Ripoll , de característiques monumentals. Especialment coneguda és la decoració escultòrica del seu pòrtic, que conté escenes de l’ Antic Testament.

Continuem per dues valls: la de Ribes i la de Camprodon fins arribar a la localitat de Gombrèn, on hi ha el castell de Mataplana . D’ell es diu que hi va viure el comte Arnau , un ric noble català que ha esdevingut personatge de llegenda. El van condemnar pels seus pecats a vagarejar eternament a lloms d’un cavall negre.

Sant Pere de Rodes, el colós del romànic català

Redacció

El monestir de Sant Pere de Rodes , majestuós, potent, s’aixeca en un dels cims de la serra de Rodes , des del qual es veuen unes espectaculars vistes del Cap de Creus . El monestir està construït en terrasses, cosa que li permet adaptar-se perfectament a l’entorn. La construcció la formen l’església, el claustre, les sagristies, les dependències habituals on s’hi feia vida i, finalment, el palau de l’abat. A l’església, erigida entre els segles X i XI, podreu apreciar les columnes romàniques originals.

Si després de totes aquestes informacions no podeu esperar més a fer cap a la ruta pel romànic dels Pirineus de Catalunya visiteu aquest web .



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona