Patrimoni

Gianluigi Colalucci

Expert en pintura mural i restaurador de la Capella Sixtina del Vaticà

Col·lecció del món

Amb el cas Sixena, el meu nom s’ha tornat a citar ara, no sempre amb intencions benèvoles
El MNAC mereixeria una llei que reconegués a la col·lecció el seu alt valor d’unitat i n’evités el desmembrament
S’hauria d’intentar la implicació de la Unesco perquè estudiï els problemes i manifesti un dictamen

La sentència que suspèn el trasllat dels frescos avui en dia conservats al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a la sala capitular del monestir de Sixena, sembla que hauria tingut en compte la meva opinió sobre el perill de l’operació. Em sap greu per qui lluita pel retorn d’aquestes pintures al seu lloc d’origen, però estic content per la seva momentània inamovibilitat del MNAC, on estan ben conservades i ben exposades.

Des de fa més d’un any no seguia aquest cas i no m’hauria interessat una altra vegada si la sentència del jutjat d’Osca no hagués despertat la premsa i el meu nom no s’hagués citat novament gairebé arreu, no sempre amb intencions benèvoles. Però no pretenc polemitzar amb ningú.

Ara es parla de posar la instal·lació de l’aire condicionat a la sala capitular del convent abans que s’hi mostrin els frescos, i hi haurà discussions al voltant d’aquest argument tècnic, com si només la climatització tingués propietats taumatúrgiques per als frescos. En canvi, el tema és bastant més complex. Però no parlaré més d’arguments tècnics.

Després d’un any he madurat una altra idea: temo que al trasllat dels frescos del monestir de Sixena hi seguiran altres demandes de restitució, i així, obra rere obra, al llarg dels anys, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, que representa la col·lecció més important del món d’art català, es reduirà a la categoria de museu de províncies i es perdrà aquell gran centre d’estudis que és ara. Crec que aquest és el risc que s’hauria d’aturar.

Que quedi clar que em sento perfectament neutral i que defenso el MNAC per allò que representa per a la cultura mundial, i si el MNAC està a Barcelona per mi no té importància, perquè hauria pres la mateixa iniciativa si hagués estat a Andalusia, València o Aragó.

Conec les recomanacions de la Unesco sobre la restitució de les obres als seus llocs d’origen i les comparteixo en el cas d’expropiacions recents. No les comparteixo en el cas de les expropiacions antigues o velles i posades en un context històric. El cas del Museu Nacional d’Art de Catalunya mereixeria una llei que reconegués a la col·lecció el seu alt valor d’unitat i en virtut d’això n’impedís el desmembrament.

Sé que políticament aquest és un moment molt complex i que serà dificilíssim fer convergir els interessos del Parlament espanyol i el català, però aleshores s’hauria, si més no, d’intentar la implicació de la Unesco per tal que es formi un comitè científic internacional que examini la proposta, estudiï els problemes i manifesti un dictamen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona