Les contradiccions adolescents

Tenint present que Greta Gerwig va néixer a Sacramento, és fàcil suposar que l’actriu i guionista ha deixat una empremta autobiogràfica en l’adolescent protagonista de la seva opera prima com a directora. Encarnat amb intel·ligència per Saoirse Ronan, el personatge es diu Christine, però insisteix que l’anomenin Lady Bird, que es correspon amb el títol del film, escrit també per Gerwig. En plena crisi d’identitat adolescent, el canvi de nom és una manera d’afirmar-se en el món com a creadora d’ella mateixa. Lady Bird, doncs, viu a Sacramento i pensa fugir-ne quan comenci els seus estudis a la universitat. Tanmateix, una professora monja li diu que, llegint-li una redacció, ha vist l’amor que sent per Sacramento. De fet, tot el personatge sembla bastit amb el principi de la contradicció. Lady Bird es mostra egoista i generosa, rebel i conformista. Això mentre que la tonalitat apunta cap a la comèdia, però també esbossa el drama.

El cas és que Lady Bird conté els elements propis d’un relat iniciàtic que al mateix temps ho és de la fi d’una etapa de la vida. Hi ha l’enfrontament generacional, sobretot amb la mare; l’experiència de l’amistat; els primers amors que, amb el descobriment del sexe, resulten en aquest cas decebedors; fins hi ha la festa de graduació. Gerwig, doncs, afronta el tòpic, però, encara que el film no sempre voli a gran alçada, li dona la volta creant situacions desconcertants amb diàlegs enginyosos. Hi ha un aire de malenconia que no és aliè al fet que a l’escola interpreten un musical de Stephen Sondheim, Merrily we roll along, que anuncia que els somnis de joventut estan condemnats a frustrar-se.