Cultura popular

LLUÍS MÀRQUEZ I REBECA MARÍN

MEMBRES DE LA CONFRARIA CORONACIÓ D’ESPINES DE MATARÓ

“La parròquia ens porta gent que es vol apuntar”

Des que es van recuperar les processons a Mataró, no han deixat de sortir cap any i ja en són trenta al capdavant d’una confraria que compta amb jovent i el suport de la parròquia del Palau

A punt per sortir, i ja fa trenta anys.
[R.M.] Sortim sense interrupcions des del 1988, sense cap anul·lació per pluja. No volem fer res massa majestuós per celebrar-ho, però sí que tenim ganes de fer-ne trenta més. Vam convidar l’Héctor López, historiador del Museu Arxiu de Mataró, perquè ens expliqués els orígens i vam bufar les espelmes amb els qui fa temps que treballen i col·laboren.
La Coronació d’Espines recupera un misteri desaparegut.
[Ll.M.] La confraria de Sant Antoni Abat i Sant Eloi va crear al segle XVII el misteri amb els dos romans i el Jesús coronat. Per falta de participació va desaparèixer a mitjan segle XIX fins que el 1949 els maristes de Sant Josep i els de Valldemia van recuperar el misteri.
La imatge estava documentada?
[R.M.] Tenien la idea de posar-hi més imatges, però finalment es van guiar per l’esbós que s’havia fet de l’original i que es conservava a l’arxiu. Les figures es van encarregar a un taller d’Olot, i Jesús apareix amb una mida proporcionada i més real i els dos romans tenen una caricatura burlesca.
Homenatgeu noms propis com el d’Àngel Rubio. Qui és?
[Ll.M.] Ens ha acompanyat i gràcies a ell es van tornar a fer les processons a Mataró, ja que durant els anys del franquisme les confraries i els armats van haver de marxar a Llavaneres. Ell presidia la comissió de Setmana Santa quan els maristes van decidir recuperar la confraria i li van cedir la imatge i ell es va encarregar de buscar la gent.
I també va aconseguir el darrer trasllat a la parròquia, no?
[R.M.] Sí, el 2011, la imatge, que estava tancada en un garatge, es va traslladar a la parròquia de Sant Pau, al barri del Palau, on pot ser venerada tots els dies de l’any. Es va adonar que era massa complicat treure el pas, que anava empès amb rodes, i que s’havia de donar una empenta a la confraria.
I en aquesta etapa apareixeu els joves. Com va anar?
[Ll.M.] Vam entrar un grup de jovent que ara, molts, som a la junta. Vam tenir clar que el pas el podíem carregar a les espatlles i tenir una banda de música. Ara mateix som la junta més jove i la confraria que té més activitat parroquial i social en un barri com el Palau.
Heu estat ben acollits?
[R.M.] Sortim del carrer Prat de la Riba i aterrem en un barri que té dues parròquies, com la de Sant Pau i Sant Simó, però cap interès previ per les confraries. Descobrim un barri petit però densament poblat per immigrants del Magreb. Quan assagem a la plaça ens venen a veure i són molt respectuosos.
Quanta gent necessiteu?
[Ll.M.] Nosaltres diem que som 40 socis i molta gent al darrere nostre. La parròquia ens aporta gent cada any que es vol apuntar i venir a darrera hora.
Al costat de la parròquia dinamitzeu el barri.
[R.M.] Cada any hem incorporat una activitat. Primer vam fer el patge reial per als nens i ens vam engrescar a sortir a la cavalcada de Reis. Després vam dignificar la processó de Corpus i ara volem recuperar les catifes de flors. És important que vegin que es treballa per fer coses pel barri on hi ha poques entitats i fer-ho d’una manera inclusiva.
El pas està ben conservat?
[Ll.M.] Aquest any justament s’ha fet una neteja decapant-lo, però és el mateix pas que es treia fa trenta anys. La Montse García s’ha encarregat durant molts anys del manteniment i dels preparatius del pas per sortir per Setmana Santa, una feina que ara em toca a mi.
Us ve gent jove per apuntar-se?
[R.M.] Fa quinze anys la gent jove entrava amb molta empenta, però molts s’han acabat cremant. Aleshores van arribar a concentrar-se fins a un miler de persones al capdavant d’una confraria.
Hi participeu des de petits?
[R.M.] Hi vaig entrar el 2011 perquè volíem incorporar gralles a la banda, que vam tocar un parell d’anys. Després em van engrescar per entrar a la junta. [Ll.M.] La meva família és andalusa i des de petit sempre hi he estat vinculat, i als vint anys vaig entrar a la Verònica.
Dues realitats a la processó del Silenci i a la general.
[R.M.] No tenen res a veure. Per Dijous Sant és un estil català, més introspectiva, amb un silenci rotund i molt seriosa. Divendres són totes les realitats de la desena de confraries que hi participen. Per nosaltres aquesta és més dinàmica, ja que és on portem la imatge a coll.
El pas, quant pesa?
[R.M.] És enorme, sobretot des que els vam remodelar, fa tres anys. Calculem que ens repartim una tona entre la vintena de portadors que anem a sota.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona