cultura

el zàping

GEMMA BUSQUETS

Distòpies o miralls reals

  • VÍDEO: Escena de la manifestació a The Handmaid's Tale

La sèrie del moment és una distòpia. És a dir, el contrari d’una utopia, d’una Arcàdia feliç i ideal; els dos, però, són universos literaris i susceptibles a la seva adaptació audiovisual. En el primer cas, The Handmaid’s Tale (El conte de la criada), un relat de fa més de trenta anys de l’escriptora canadenca Margaret Atwood retrata una societat del futur opressiva, totalitària, militaritzada i jerarquitzada, que reserva a les dones una segona fila. Hi ha la referència al clàssic 1984 de George Orwell, escrita el 1949, en què la societat està controlada pel Gran Germà, que tot ho veu i tot ho vigila a través de pantalles. Dictadures amb un denominador comú: el control. La llibertat, en canvi, és sinònim d’aquest paradís perdut, de les segones oportunitats, que va representar Perdidos, la sèrie del moment, fa ja deu anys. Els supervivents d’un accident aeri cauen en una illa, aparentment deserta, amb el pes de motxilles personals però també amb certa sensació de redempció. D’una segona vida. I aquest alè d’esperança es percebia en la conclusió dels episodis. A la distòpia, en canvi, no hi ha futur. The Handmaid’s Tale permet posar una certa distància, amb tota la indumentària, amb els rituals, les execucions medievals... Hi ha certa irrealitat, no com a Black Mirror, per exemple. És, però, en els flashbacks quan es mostra com es van perdre els drets i les llibertats , una a una, i no es va fer res, una societat impassible, en què ens topem cara a cara amb l’ara.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic